Mu mare sempre diu …
Té 92 anys, paraplègica, però amb bona memòria. I què em diu? Crec, que el que jo penso de l’any que avui s’acaba i dels altres anys passats:
‘ Filla, he estat tan feliç al llarg de la meva vida, que només recordant tots els moments, minuts, díes, aconteixements, dificultats, perills, guerra, pobresa, immigració, mort, vida, viatjar, treballar, fills, nets, besneta, el meu home, els meus pares, germans, cosins, amigues, la casa, que vull més? Els records em donen tranquil.itat i molta pau. ‘
El dia de Nadal erem les dues sentades a taula dinant, en silenci, però un silenci parlador.
Quan vaig tornar a casa, envoltada de llibres, música, records, un dia lluminós, certament havia d’estar tranquil.la …. però tenia el cor romput. És la de la primera fila, amb una ‘rebeca’ negra, en mig de dues altres noies. Un dia d’excursió amb amigues i companyes de la plaça de vendre, la Llibertat, per ser més exactes.
amb molta tranquil·litat i molta pau com les que els records li donen a ta mare…
És la diferència que hi ha entre viure una vida de qualitat o ser cutre o pobre. Nosaltres no serem pobres mai
La teva mare és una persona afortunada. Mira enrere sense recaça, té bons records i una filla com tu que se l’estima.
Salúdala de part d’aquest blocaire amic.