L’óssa assetjada
És tema de portada, però sobretot és el tema del dia a la Val d’Aran, com també al departaement de la Haute Garonne a França. De fet l’ós eslovè va ser introduït per França. Recordo l’enrenou, les manifestacions, la preocupació dels habitants de Bahneres de Luishon, Oô, Saint Aventin, Cazaux de Larboust. També recordo com una ministra ( any 2006) va viatjar a la zona des de el seu despatx a Paris , ( mai ho fan els ministres francesos) i no es va estar de titllar a la gent dels pirineus com ‘curts de mida, camperols sense cultura’ per no voler l’ós als Pirineus. L’emprenyamenta dels habitants més que justificada. Els ancians m’han explicat que l’ós autòcton dels Pirineus, ara desaparegut, sempre vivia lluny dels pobles i el bosc , a dalt de les muntanyes a més de 2.500 metres, i mai els veien. Si de cas a l’estiu, quan els ramaders portàven les ovelles i vaques a les pastures, alguna vegada havíen estat atacats per l’ós. En aquells moments és quan els pastors o la gent dels Pirineus s’organitzava per anar a la caça de l´ós que havia matat un bon nombre dels seus animals, és a dir, la font dels seus ingressos.
No us vull amagar la meva preocupació o l’estat vigilant quan faig excursions i caminades per el bosc de la zona. Certament l’ós eslovè baixa molt sovint, o viu, a cotes més baixes, prop de les poblacions. Han matat més d’alguna ovella que pasturava tranquil.lament en les pastures prop dels pobles. Bé, les discrepàncies hi són. Penso que aquests animals poden viure al Pirineu, i potser cal informar millor a la gent i sobretot als caçadors …..
La fotografia és ben explícita. La vaig fer al poblet d’Oô, mes de maig de 2006.
Desde la Val d’Aran em truca un amic. M’explica que una senyora del poble veí, anant a caçar bolets, va sentir uns sorolls al darrera i va pensar que era el seu espós. Es va girar, i era un ós. L’animal va passar tranquil.lament a pocs metres d’ella ….. L’ensurt va ser gran … Mai més anirà a caçar bolets.
Històries com aquesta n’hi han un munt a totes dues bandes del Pirineu.
Però ahir al Bloc de l’Ós Bru hi vaig llegir una commovedora carta d’amor, d’una óssa que esperava el seu espòs… Ara que ja sé cap a on van els trets, hi tornaré…
Resulta que l’ossa és una immigrant il·legal eslovena, que havia arribat aquí segrestada mitjançant el tràfic de brunes, i que s’havia quedat amb la promesa d’un treball fixe. Es veu, però, que vivia en una espècie de semiclandestinitat, controlada tothora mitjançant un dispositiu de ràdio per part dels seus captors. Sols ha faltat que agredís fortuïtament un veí, en plena revolta sindical, per a que les autoritats la repatriïn…
(a mi tampoc no em fa il·lusió trobar-me ossos quan sóc de passeig per la muntanya. Potser són manies meves, però què voleu que hi faci…)