Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

L’Alcover-Moll

Publicat el 5 d'octubre de 2012 per rginer
Fa trenta-quatre anys que vaig comprar el Diccionari català-valencià-balear. A terminis. Em va costar 25.000,- pessetes. Al carrer de casa hi havia una llibreria, Taüll, i en Oriol era el llibreter del barri.
En tornar de la feina, no passava dia en que no m’aturés, entrava a la llibreria, començava a remenar, m’escoltava en Oriol, feiem petits debats.

Un dia li vaig dir que m’interessava comprar el Diccionari. Encara recordo la seva cara de sorpresa. No s’ho podia creure, vendre el Diccionari ! Sí, hi estava disposada, sempre i quan ell pogués acceptar un pagament a terminis, sis mesos com a molt. Els terminis es van allargar una mica més, però vam arribar a un acord.

El Diccionari és la nineta dels meus ulls i la joia de la llibreria de casa. Sabeu, a mí em relaxa molt obrir un diccionari i cercar mots, i saber-ne el seu significat. Anar passant pàgina, llegir, trobar, remenar mots. Recordo a la feina quan més nerviosa estava i més problemes havia de resoldre, obria el diccionari Harrap’s Shorter French and English Dictionary – First published in Great Britain, 1940  i després d’una estona
llegint paraules – méandre : meander, sinuosity, winding, bend (of stream); winding path -, i després de la pausa, sant tornem-hi.

Tos. Forma dialectal usada a la zona extrema occidental (Catalunya aragonesa i Terra Alta ) en lloc de la normal vos o us, de pronom personal dèbil de segona persona plural; cast. os.
” Si sou bons xicots, tos donaré un prémio ”. Benavarre.
” Tos agrada lo condonyat?” – Callasseit.
” Si tos ho ha promès, ja tos ho donarà ”. Gandesa, Bot, Corbera, Prat de Compte.

I podria continuar, perque m’agrada fullejar l’Alcover-Moll i molt sovint ho faig. No, no està exposat a la vista de tothom per fer lluir la llibreria. És una eina valuosa per el coneixement de la llengua del nostre país.

Comprar l’Alcover-Moll va ser una de les millors inversions que he fet de la meua vida. 

Meua: La forma femenina en el català del Principat és generalment meva, però a l’Empordà i al Vendrell existeix també la forma meua. Aquesta forma conviu amb meva també en el baleàric, i predomina absolutament en el valencià, on es pronuncia
méua.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.