El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Xató de Calafell

Deixa un comentari

Agafés un morter, hi poses sal i vas trinxant d?un en un els elements següents i en aquest ordre: ametlles, avellanes i alls, fins a aconseguir una pasta ben fina; tot seguit, hi afegeixes pebrot de romesco, pa fregit, pebre vermell i pebre blanc. Finalment, hi poses tomacons, oli i vinagre. Un cop acabada la salsa, la barreges amb escarola ben neta i escorreguda i ho deixes reposar unes hores.

A l?hora de servir el plat ho decores amb bacallà esqueixat, tonyina, filets d?anxova i olives arbequines. I, au, ja t?ho pots menjar, sempre acompanyat amb truita de carxofa, fesols o botifarra negre.

Aquest diumenge era de xatonada a Calafell i, per motius que no venen al cas, en Jofre hi era.

El diumenge comença amb el millor de l?art propi, les campanes de l?església toquen a morts, barrejant-se amb la música festiva de la Sisena xatonada. Enterrament i festa a Calafell, com en les millors bretolades d?en Salvador, en Luís i en Federico.

En Jofre passeja per la plaça de Catalunya de Calafell, alguna paradeta, plats de xató d?uns quants restauradors. Entra a la papereria i repassa les portades dels diaris. Una fiblada a la retina, una espardenya a punt de trepitjar una creu gammada. Compra El Punt i s?asseu al pedrís.

Abans de fullejar el diari, en Jofre cerca la noticia del primer Irlanda ? Anglaterra a Croke Park. Si hagués estat a Barcelona, segur que l?hagués anat a veure en algun pub irlandès. L?ocasió s?ho mereixia. Somriu quan llegeix el titular: ?La humiliació hospitalària?. Riu quan llegeix el resultat: 43-13 i encara més quan llegeix la reacció dels irlandesos davant els símbols de la corona britànica. Per què mostrar odi si pots humiliar amb el que fa mal de debò? Una victòria històrica. En Jofre mira la façana neoclàssica de l?Església de Calafell i reprèn el repàs del diari.

Mentre s?inaugura un nou parc públic, al passeig hi ha una cadena humana contra l?especulació immobiliària. Certament, Calafell ha crescut molt, però en Jofre no entén perquè promotors immobiliaris participen en una cadena humana en contra de la seva feina, del que els dóna el pa. Són bojos aquests calafellencs, pensa abans de plegar el diari.

El peu se l?hi ha adormit i per despertar-lo torna a voltar. El sorprèn un estol de bufandes del València. Si hagués llegit el diari amb més deteniment, hagués vist que els txes estan de xatonada per anar amb la panxa plena a veure el seu equip a Tarragona. El Nàstic rep la visita dels companys mediterranis de samarra blanca.

A l?hora de dinar, els parents recullen en Jofre i se?n van cap a casa. En Jofre viu en família per acabar un jorn davant la pantalla del televisor. Mirarà futbol a la menuda, de ben a prop, de la idealitzada manera que sembla que agrada a les masses enfervorides. A ell, li plauria més d?admirar dos sistemes organitzatius en moviment i les tensions i l?estrès provocats per la gestió de situacions i recursos, de la vida, de la confrontació al terreny de joc de dues empreses amb operaris especialitzats.

Aquesta entrada s'ha publicat en 10b. Calaix de sastre el 25 de febrer de 2007 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.