El Cau de l'Ós Bru de Taradell

… amb el cor en un puny que no es tanca

Tampoc sé jugar amb màscares, amiga
Estimo massa la nostrada lletra i
amb dits de cendra, crit i flama
no sé teclejar subtils disfresses
d’uns pocs pensaments clars.
Ni parir, en nius de misteri,
pollets de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la tecla retruny!
També he escollit, en l’espera de l’alba,
els dards de la veritat, o el dur silenci.

[Camí de Balenyà en un tren de Rodalies, 11 de març de 2009]