El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Ahir al matí, després de fer els deures patentals corresponents, vaig baixar Gran de Gràcia avall, em vaig deixar empassar pel ventre de la ciutat i, amb bona companyia castellera, en vaig sortir davant la Boqueria.

Les camises vermelles omplen de color el frontal de la Virreina. Avui és diumenge de Mercè i pel cap m’hi passen els esmorzars a la plaça del Pi.

A pic de migdia, els tre pilars – morat, vermell i verd – fan l’entrada a una plaça ben farcida de turistes. Dalt l’escenari, en Cervera ho narra tot en un català que desconec si penetra en les ments dels congregats. A l’Ajuntament, les autoritats i jo que acabo de saludar alguns camises velles amb qui encara no ens haviem trobat.

El 5 de 8 el visc en pinya ferma i compacta. Lles sensacions són de ser en una colla que l’hi ha pres la mida a la catedral i que se l’ha fet seva amb mestria i suficiència.

Seguidament, retornen els aromes de les Mercè passades, d’aquelles que vaig viure des del cor de la colla. I és que, ara que sóc pell de poca plaça, el 3 de 9 amb folre em porta records d’anys passats.

Ara bé, del cordó estant, he viscut la calma pròpia de les colles grans. Silenci i respecte de qui té la feina feta i sap gaudir dels castells grans. La soca és una roca i el folre treballa sobrer. De fet, tot indica que el tres es descarrega, però, de cop, i em dosos fora, el 3 fa l’honor als clàssics de la ciutat. El 3 de 9 es carrega i, per uns moments sembla que condicionarà el programa previst pels qui, a cops de feina, governen la nau.

I és aquí on la èpica es vesteix amb roba d’infant. En Joanet, dit desllorigat i tornat a lloc, vol el 4 amb l’agulla i, tal i com era planificat, el castell es pirta a plaça i l’alegria fa dir a un camisa vella allò de:

– Tornen les Mercè de sempre. Se’ns cau el castell de 9 i acabem amb el quatre amb l’agulla.

Quantes Mercè viscudes! Quants castells passats! En aquells temps, el programa es canviava i la colla acabava amb un 4 de 7 amb agulla força improvisat.

Enguany però el castell ès en programa i porta un munt d’hores d’assaig. El 4 de 8 amb l’agulla es viu segur i espectacular. Un èxit que permet fer bromes i dóna l’alegria que el 3 havia emboirat.

El pilar de 6 que es carrega al final permet parlar d’una Mercè força rodona per la colla de ciutat que segueix viva i xiroia als seus 44 anys d’edat.

Demà ve la segona ronda amb les colles del veïnat, que segueixi doncs la festa amb valor, seny i germandat!