Tot passant pel Figaró
Deixa un comentariHe començat el Doctorat i l’inici del curs de Política i Societat de la Informació m’ha sobtat. El primer seminari i el primer treball gira al voltant d’un text escrit fa 25 anys!!!!
Sí, sí, encara que sembli increible el consultor encarregat del primer mòdul del curs ens ha donat una antiguitat literaria, un informe sobre el saber que ve a inicidir en una polèmica en el cor de la intel·lectualitat europea dels 70: Uns nous conceptes que neixen, una societat en crisi, una dialèctica postmarxista per explicar la realitat. Una antitesi contraposada a una tesi i que dona com a resultat una sintesi. De cop i volta, un individu aixeca el cap i diu "eps! declaro finiquitat el modernisme. La dialèctica marxista i el determinisme possitivista, hereus dels principis de la Ilustració que van esclafar la lògica religiosa i fantàstica dels temps medievals, ja no tenen cap validesa. Visca la postmodernitat! Vosaltres ja no serviu per definir els problemes i cercar-ne solucions".
En el món postmodern, l’individu és el nus de comunicació bàsic i els jocs del llenguatge son el nou paradigma explicatiu.
PAM! La sotregada ja la tinc i ara em toca cardar cullerada en el debat del seminari i presentar el primer treball sobre aquest tema, contextualitzar històricament el texte i definir la "condició postmoderna" segons Lyotard.
GLUPS! Em convertiré definitivament en un monstre intel·ligent que s’alimenta exclussivament d’inputs intel·lectuals tancat físicament en un despatx universitari o una cel·la monàstica? Arribaré al walhala del saber? Em convertiré en un Gàndalf el blanc postmodern?
De moment, el viatge m’ha de portar a la propera estació: el meu primer treball de Doctorat. Vés que viiiiiiiiinc!!!!!