El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Tot i que els avions que sobrevolaven la Plana han passat a millor vida, encara sento els estirabots d’aquells que, volent defensar la idea de l’aeroport, s’entesten a acusar-nos d’estar bunqueritzats en la cultura del NO. Del no al progrès. Progrés vist, és clar, amb els seus ulls i la seva manera de veure el món.

Quan divendres passat vaig engegar la tele i vaig veure els Senyors Guixà i Montanya en pantalla, vaig pensar: “Calla, tu. Que ara em donaran arguments que em faran veure que estava equivocat”. Però no vaig trigar gaire en caure en la més pregona de les decepcions.

Més enllà del “és bo per la comarca i pel país”, així sense valorar la bonhomia del projecte, i “els nostres empresaris haurien pogut anar a Berlin a un cost no gaire alt”, manifestat pel moderador de la tertúlia, no vaig trobar més argumentacions que una manca de respecte per la gent del poble on visc.

No cal viatjar gaire, benvolgut senyor, per saber que nosaltres no som pas millors que tots aquests municipis i comarques d’Europa que tenen aeroports corporatius i que no han desenvolupat cap servei de manteniment de jets privats com el que lidera la seva argumentació. Si només hi ha un servei d’aquesta mena a tota Europa, com vos dieu, no serà perquè no hi ha mercat? No ho sé, eh!, però ¿per què suposeu que nosaltres sóm millors que els milers de veïnats amb aeroports corporatius d’arreu d’Europa? ¿Per què suposeu que desenvoluparem talent per aquesta via i no per d’altres que ja tenim consolidades?

Taradell es va manifestar clarament a favor d’una altra manera de progressar a Osona. I ho va fer des dels dos nivells d’estricte democràcia:

1.- des del de la democràcia directe, liderada pels veïns afectats, amb una reunió de veïns digne d’un país avançat, una històrica recollida de signatures pròpia dels països nòrdics que feu servir de referents i que va superar, amb escreix, el llindar exigible per a esdevenir un instrument útil per copçar la opinió popular. I, per reblar el clau, amb una massiva adhesió d’entitats cíviques i socials del municipi de les quals no em consta que, hores d’ara, cap associat s’hagi donat de baixa. I,

2.- des del de la democràcia representativa amb:

2.1.- una reunió de militants i simpatitzants republicans de Taradell, amb els seus representants comarcals, per establir un intercanvi d’informacions i punts de vista que honoren la formació i que van donar com a resultat la oposició del Grup Municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Taradell. Un Grup que representa un miler de votants d’aquest municipi. Oposició fonamentada en un model de progrès diferent al dels promotors d’una infraestructura que els fets demostren allunyada de la realitat de la comarca;

2.2.- un acte públic a Can Costa, liderat pel cap visible de l’Equip de Govern a l’Ajuntament de Taradell, demanant la opinió d’un poble i actuant en conseqüència i en nom dels regidors que representen a més d’un miler de votants del municipi;

2.3.- l’aprovació per unanimitat de membres del consistori d’una moció de rebuig a la instal·lació per part del màxim òrgan de representació de la voluntat popular que existeix a nivell local: el Plenari de l’Ajuntament; i, finalment, però no gens menyspreable,

2.4.- la renúncia a liderar el projecte socialista a Taradell per part d’un Miquel Vila que representa més d’un centenar de veïns del municipi. Veïns que, amb aquest gest, se sumen al còrpus d’oposició al projecte d’aeroport.

Una majoria rotunda de veïns del municipi, doncs, han recolzat, per activa o per passiva, la potestat municipal cedida per la Generalitat a l’alcalde de Taradell, en front d’un equip directiu del Consell Comarcal que no ha estat capaç de mostrar els beneficis que, segons ells, tenia la infraestructura per la nostra comarca. Encara no he pogut llegir ni escoltar un sol argument sòlid a favor d’un projecte que, a més a més, s’ubicava en territori d’especial protecció natural, segons ens van comunicar en l’esmentat acte de Can Costa. Però suposo que no dec tenir el nivell intel·lectual per copçar-los.

Ara ens diuen que Taradell està instal·lat en la cultura del NO, que som una colla de retrògrads, els ha faltat reblar el clau dient que encara anem amb espardenya i barretina, i que, si no hem tret els trabucs ha pasturar, ha estat perquè l’armer feia festa i la pólvora va cara.

Però, tal i com jo ho veig, Taradell s’ha instal·lat fermament en la cultura del SI.

Del SI al futur d’una comarca que, després de deixar perdre la oportunitat del tèxtil i les pelleteries (l’Anoia no ho va fer i Igualada és un cluster tèxtil força interessant i amb projectes de futur), va tentinejant a les palpentes entre industries en conflicte, propostes desarrelades i projectes estrambòtics i allunyats de la realitat del troç.

Taradell no ha dit pas que no al progrés. Ha dit que no a un progrés aliè a les nostres fortaleses actuals i a les oportunitats que se’n deriven.

En aquest sentit, m’agradaria destacar quatre suports que van aparèixer en el llistat d’entitats adherides al manifest a favor de la conservació de la indústria agroramadera de la comarca:

1.- Guifi.net, ara ja Fundació Sense Ànim de Lucre, que presenta un model de desenvolupament tecnològic punter al món i fill d’Osona i que està rebent molt bones sintonies allà on es presenta.

2.- El Centre Excursionista de Taradell, entitat que no deixa d’aprofitar qualsevol oportunitat per mostrar la comarca i valoritzar-la turísticament amb projectes de senyalització de senders i activitats tant atractives com la ja més que clàssica Rupit – Taradell.

3.- La Comissió de la Festa d’en Toca-sons, motor d’atracció turística i cultural que cerca qualsevol oportunitat per valoritzar un territori, un municipi i una manera de ser i de fer: Des d’acords, més o menys formals, per a la realització de Rutes Eqüestres de temàtica bandolera, fins a col·laboracions amb qualsevol entitat, associació o projecte que vulgui valoritzar la cultura de la comarca i del nucli de Taradell en particular, …

4.- La Comissió dels Tonis, motor cultural de primer ordre que, com en el cas d’en Toca-sons, s’endinsa en el cor de la història de la comarca, per revaloritzar la cultura pagesa i fer-la tant atractiva com ho és en d’altres indrets d’Europa, inclosa la Suïssa que tant li agrada al cosmopolita defensor de l’aeroport a la comarca.

Quatre models totalment complementaris que han sorgit de la gent i que són respectuosos amb el tarannà d’una comarca que atrau població forana per la seva qualitat de vida i per un entorn privilegiat que, en d’altres comarques veïnes, potser no s’ha sabut conservar com si que s’ha sabut fer a casa nostra.

Taradell ha dit que SI a una economia que, tocant de peus a terra, té en la indústria derivada del sector agrícola i ramader un puntal de primer nivell. Un puntal que es complementa amb una oferta comercial, turística i gastronòmica de primer ordre. I que, si ho sap fer bé i no deixa passar el tren, té en la tecnologia (parleu amb la gent de Guifi.net o amb els teletreballadors que han escollit la nostra comarca per viure), una oportunitat de desenvolupament que no es pot deixar passar.

La resta, es fer volar avions.