The night is young. The bottle is full. So why don’t you begin?
Deixa un comentariUn nàufrag de la vida
entra en un bar sense eixida
per fer copa farcida
que l’ajudi a oblidar
El tauló que el sustenta
té l’orella ben atenta
i donant-li una empenta
en cavall el fa tornar
El got, que’s torna a omplir,
fa que’s comenci a deprimir
La baixada el fa bramar
la plorera, recordar
i en ase es va tornar
el nostre malaurat taujà
Però la botella, amb domini
li fa prendre un determini
Inflat per efluvis divins
el gos cerca consol
i cerca, inconscient, el dol
en baralles amb pixapins
El dement segueix bevent
i un tel de son se li fa present
Perdut en ciutat deserta
el gos esdevé ós
que manyac i capritxos
s’adorm a la descoberta
El mal de cap el fa llevar
i comença a vagarejar
Amb les mans a la paret
i el cap cot i poc dret
com porc en la menjadora
acaba traient-ho tot fóra
Dedicat a Vikas Swarup, novel·lista i servidor públic, capaç de mostrar la màgia del bon ser en l’impetuós oceà de les humanes misèries.Taradell, biblioteca, 20 de març de 2009