El Cau de l'Ós Bru de Taradell

És diumenge. Acabes de dinar i la nyonya s?apodera del món que t?envolta.

Et deixes caure al sofà de casa i engegues la tele. Fan el Tour. Una de les cites televisives de l?estiu que, tot just avui, arriba al Pirineu. Al teu Pirineu, però tu, n?hi te n?adones. Tens son i peses figues.

De fons, la veu dels comentaristes i les coloraines de la caravana
d?esforçats esportistes d?elit se?t barregen amb detalls de gent que fa
temps que no veus. De cop, el ciclista es converteix en un plat
d?aquests vermells que han sortit de la maquinota infernal d?aquest
matí. Una canilla de gossos persegueix l?objecte volador i un caçador
el dispara de lluny. Segueixes el ruixat sorgit del cartutx obert i,
quan la metralla colpeja el plat, hi veus el rostre de dolor del
innombrable, d?un d?aquests individus ultra-protegits per unes lleis
antidemocràtiques, elitistes i carrinclones, d?una normativa pròpia
d?un món on la democràcia esportiva i competitiva va guanyant terreny a
la democràcia popular i col·laborativa. Realitats que es barregen dins
d?un estómac pesat, borbonitzat. Entre el son i la vetlla segueixes
les cames dels ciclistes i el seu pedalejar ascendent cap als teus
venerats cims del Pirineu. La meta, però, se?t mostra de nou amb el
rostre allargassat d?aquell que viu sense doblegar l?esquena. ¡Quin
anunci més aconseguit per una mesura populista llançada per un govern
transformista i un fiscal publicista! I el dibuixant humorista, atrapat
en la xarxa de les parques que de tot en fan anunci, se?n riu i no
entén res. Mig adormit, somies. A la tele, hi ha el Tour.

Què has fet aquest cap de setmana? Ja t?has aburgesat? Estàs ben engreixat!

En somnis et veus divendres al vespre, a Can Costa, entre amics,
gaudint dels bells paisatges del Tibet. Una nova Festa del Centre i un
reportatge força bell. Dóna que pensar, veure gent feliç en llocs on,
des del luxe occidental, ens faria manta por de viure.

Et van proposar de fer el Puigmal i la mandra va poder més que la
muntanya. Vas dir que no…, però dissabte vas visitar el Pirineu sense
aixecar-te de l?hamaca. El guia del viatge, en Gentil de Mossèn Cinto.
La zona, el Pirineu de la Flordeneu!

Què has fet aquest cap de setmana, pòtol? Menjar, jeure i no fer res!

Davant de la tele, segueixes endormiscat i barreges les estacions en aquesta ratlla fina que separa el somni de la vetlla.

Aquest matí, t?has llevat a quarts de vuit. No. No has anat pas a
caminar. Déu nos en guard! T?has desplaçat al Pla de les Besseroles de
Balenyà i has cardat un esmorzar que et deixa el ventre ben rodó. Entre
pagesos i caçadors, entre amics i coneguts, treus el ventre de pena i
rius una estona sense preocupacions.

Pam! Pam! Els plats no es trenquen. Alguns potser sí, però Balenyà ja
no és el que era. On són els tiradors que tocaven els quinze plats de
la tirada? Enguany, el vencedor n?ha tocat només catorze! La crisi està
servida. Bé. La crisi, la crisi, … el que està servit és la nyoca i
una clara dolça que passa coll avall amb delit.

I ara, després de dinar, el son és pesat. Són somnis de burgès. Són les espesses bafarades d?aquell que menja, jeu i no fa res!