Sóc un netocràta neocatalà?
Deixa un comentari“el pas d’una societat d’economia i comunicació descentralitzada -el món de les nacions- a un món de xarxes distribuïdes fill d’Internet i la globalització, fa cada cop més difícil identificar-se en termes nacionals. Per aquest motiu, apareixen noves identitats i nous valors que, a llarg termini, acabaran superant i incloent la visió nacional i estatalista del món” – David de Ugarte
Quan, de ben menut, creava els meus Estats i els ubicava en un Atlas imaginat, no em pensava pas que la cosa vingués de temps tan antics com la pròpia humanitat.
Quan, ja de gran, vaig crear la República Independent de Can Pepitu i en vaig establir una zona agrícola, una d’industrial, una de residencial i, entre d’altres espais, una plaça cívica per encabir-hi les manifestacions de protesta i les festes populars, ja coneixia alguns dels Estats que d’altres s’havien inventat.
Ara, llegint un llibre de contingut tan suggerent com De las naciones a las redes he descobert part d’una història on la llibertat individual hi és ben present. La història d’una gent imaginativa, però amb ganes de portar la seva imaginació a la realitat. Un trànsit que s’ha traduït en mil maneres de burlar les fronteres dels Estats i que, amb l’adveniment de les xarxes, ha trobat les eines per construir un demà que, de les velles nacions, es va allunyant.
Si m’has seguit en aquest bloc, o en algun altre dels meus espais de lletra i idees, ja deus haver descobert que tinc certa tendència a qüestionar-me l’estat de les coses, tot cercant raonaments que validin la fortalesa de les relacions humanes i de proximitat. Aquesta manera de ser em va portar als estudis avançats que la UOC ofereix sota el nom de Doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement. I, el llibre objecte d’aquest apunt, aprofundeix en les matèries d’aquells estudis i en pren alguns dels referents.
I és que, hores d’ara, els Estats malden per conservar el seu poder, però la crisi del seu món és ben evident i afecta a les butxaques de la gent – crisi financera, rescat d’economies estatals, descrèdit de polítics i governants, … -. Certament, no desapareix la figura. Un Estat és ferreny i tossut i, qui en té un, no el vol abandonar, com ho demostra el fet que no s’arriïn banderes a les Nacions Unides, ni es perdin les bases simbòliques – exèrcits, banderes i himnes- dins de la Unió Europea, ans al contrari, les veus que s’hi aixequen amb més força són les dels Estats. Els Estats que conformen una Unió tan elevada que s’allunya dels ciutadans. Però, com assenyalen els autors de l’obra esmentada, cada cop hi ha més nòmades voluntaris o repúbliques transnacionals. Repúbliques que naveguen pels mars de l’economia, grans empreses que esdevenen veritables corpus estatals en el sector privat. Ells parlen de grans bancs i empreses que, com Telefònica, el BBVA o Repsol, esdevenen nous estats amb capacitat per establir relacions diplomàtiques amb les velles estructures estatals.
Per ells, però, hi ha una barrera que les xarxes no han doblegat, és la barrera de l’idioma, la de la comunitat idiomàtica i cultural que fa que Telèfonica triomfi a l’Amèrica Llatina i no pas en el gran nord angloparlant. Però crec que, fins i tot, aquesta barrera s’ha trencat i hi ha moltes repúbliques d’altres cultures que tenim ben a l’abast.
Cal, doncs, estar atents a l’evolució d’aquestes repúbliques i d’altres que, per afinitat, s’han anat creant. Les innovacions responen a necessitats socials i culturals, unes necessitats que provoquen innovacions i així les coses van interactuant, tot generant noves comunitats d’afinitat que transcendeixen els límits nacionals.
Per mostra, la batalla de la Cultura: una qüestió d’estat que és en la base de les disputes pels drets de còpia i distribució dels productes culturals. Les societats d’autors i els drets de còpia privatius serveixen per promoure la Cultura dels quatre grans artistes que construeixen la Cultura que necessita un Estat, mentre que la munió de petits creadors que ens allunyem dels drets massa privats i volem que ens copiïn per a disseminar el nostre producte en qualsevol indret de l’espai, transcendim la Cultura per construir una nova cultura més pròxima, menys controlable i molt més transnacional.
Per això, cal generar noves propostes que defugin els Estats, crear marques que funcionin i no demanin territorialitat. Aquesta és la feina de Biznetbarcelona, una xarxa pels emprenedors catalans que vol traslladar un concepte de Barcelona més enllà dels límits que, el món físic, li ha imposat.
Per això, em defineixo netòcrata, perquè el món que ens salvarà, com deia en Torres i Bages, serà virtual o no serà, serà transnacional o ens veurem depassats, depassats per una realitat que ens supera i que ens fa anar un xic més enllà, més enllà en la proximitat amb persones que, no per ser llunyanes, poden ser subjecte de la nostra amistat.
Per això el neocatalà triomfa, perquè en el nostre ADN de poble sense Estat, portem la substància que ens permet assumir quotes de major llibertat. La llibertat creativa que ens pot permetre transcendir les barreres que ens volen imposar. I és que, si sabem que el Pirineu no es frontera, i ho sabem des de temps molt reculats, perquè ho ha de ser l’espai o el temps o aquesta carrinclona territorialitat?
Transcendim-nos i siguem lliures, lliures, fins i tot, per crear el nostre propi Estat, si això ens fa feliços. O una gran xarxa de la qual tots en siguem amos i que ens permeti jugar a ser ambaixadors de la nostra universalitat.
Títol: De las naciones a las redes
Autors: David de Ugarte, Pere Quintana, Enrique Gómez i Arnau Fuentes. Pròleg de Josu Jon Imaz. Portada de Leticia Bonetti
Editorial: Ediciones El Cobre
Enllaç: http://deugarte.com/de-las-naciones-a-las-redes