El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Aquesta no és una petjada gaire habitual al Cau. Però hi ha vegades en que toca deixar les muntanyes, la colla, la vila i reconéixer la feina d’algú que no té por d’arremangar-se fins els colzes, picar pedra a cops de mall i rebre’n les conseqüències.

Jo no sóc qui per jutgar la tasca que fan alguns per aquest "dialecto de las montañas propio del Pirineo" -extracte d’un missatge que circula per internet d’algú que creu que d’aquesta manera ens insulta, pobre noi-, però sense la veu independent dels Països Catalans mancarà un bocí de denúncia, un bri de consciència al clatell. Ens tocarà llegir els racons dels diaris com feia ell per escatir l’estat de la nostra llengua.

I és que se’ns jubila en Ramon i ho fa tot recordant, en un article publicat el passat 2 de febrer- que després de 67 anys sembla que el món no es vol moure i que la llengua dels 10 milions segueix essent el màxim perill que té la parla dels 300 milions (segons ens diuen i ens repeteixen a tort i a dret).

Benauradament en Ramon no se’n va del tot i el seguirem tenint amb les seves opinions des d’un bloc. Benvingut a la comunitat blocaire catalana, Ramon. Espero tenir noticies del teu nou mitjà i que aquesta "jubilació" et permeti seguir ironitzant com un David davant d’aquest Gol·liat que no descansarà fins veure’ns a tots "marchando todos juntos, y yo el primero, por la senda constitucional".