El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Avui volia endinsar-me en el bonic món de la llibertat d’expressió sel·lectiva. És a dir, aquella llibertat que només poden exercir els que pensen com jo penso.

La base de tot plegat… la guerra santa occidental contra l’Islam generada a partir del vergonyant i totalment injustificat atac contra el setmanari satíric Charlie Hebdo.

I es que és ben curiós veure com la defensa de la llibertat d’expressió l’exerceixen els nets de qui va destrossar la seu del Cu-cut i La Veu de Catalunya arrel de la caricatura del Banquet de la Victòria, que són, al mateix temps, els fills dels que van destrossat la seu del Papus per motius similars.

Són aquells que retiren portades de El Jueves, ataquen la seu del Setmanari El Temps, i tanquen diaris com Egin o Egunkaria, torturant-ne als periodistes. Són aquells que tenen la clau d’un ascensor social perennement espatllat. Són aquells que posen valles a les fronteres, mentre massacren països sencers a conveniència.

Però una mala actualització de l’app de WordPress m’ha expulsat dels meus comptes i m’ha obligat a emprar la carregosa web de l’editor de blogs. Una falla tècnica que dificulta una llibertat d’expressió modesta, però puntual, que no vull deixar perduda a la mà de Déu.