El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Avui és dia de Sant Jordi. Els carrers s?omplen de roses, de roses sorgides del pit del temible drac menja damissel·les ferit de mort pel valerós guerrer. La diada commemora la llegenda del legionari salvadonzelles i la dolça princesa ?potser massa ensucrada i tot-. També és diada de llibres, de llibres en honor de dos autors de renom que, carai quines coses que passen, van morir. Jo, com a bon català, m?hauria d?haver fet amb alguna que altra rosa, però les dones són una raça de mal contentar i jo sóc tocat pels aires de la conqueria. Què hi vols fer?

Avui tampoc he comprat llibres….

Quin pecat! Sacrileg! Mala persona! Si ja ho sé, però he preferit fer-me amb una d?aquestes revistes històriques que han fet de la pedagogia, bandera. Li van posar Sàpiens de nom ? crec que vol dir saviesa en alguna llengua clàssica-. I és que, de tant en tant, m?agrada engreixar el cuquet de la història i deixar patir el de la literatura.

En aquesta ocasió, l?article central fa referència a la llegenda de Sant Jordi i a la figura d?aquest legionari romà, megalomàrtir esdevingut llegenda per la barreja de tradicions cristianes i precristianes que farceixen el nostre santoral.

Llegit l?article, he près un del fils de la seva confusa història i m?he preguntat: Sant Jordi seria alguna cosa més que un màrtir, si visqués avui en dia? I, si fos màrtir, el reconeixeriem com a tal?

La pregunta sembla feta per un babau, ja ho sé. En sóc. Però, en aquest cas, té el seu suc, si estem a l?origen familiar del soldat romà i a les batusses que hi ha a la seva terra. I és que, segons les actes de martiri més antigues que s?han trobat, el nostre heroi nacional és fill d?un persa i una palestina. Encara no saps per on vaig?

Doncs, home, tenint en compta que Pèrsia fou un imperi ubicat en les actuals terres de l? Iraq i l?Iran i que Palestina, doncs, era Palestina, ens trobem amb un infant amb mala peça al teler. En Jordi – patró de tants i tants indrets d?arreu d?Europa arrel de les croades contra els infidels que, per cert, tenien com a cap de cartell al mateix sant en la seva versió musulmana ? estaria vivint en zona de guerra. Viuria allà on les pitjors branques de la nostra espècie s?entesten dia si i dia també a convençer-nos que hi ha pobles salvatges, on els assassins més grans que mai hagi parit mare, senyoregen el territori i la gent és tant i tant i tant dolenta que se?ls ha d?esclafar com a puces. El nostre Jordi seria un dels habitants del rovell de l?ou de les disputes. Fou martiritzat pels romans. Ho seria ara pels nord-americans i els seus salvadors amics?

Deixem la pregunta a l?aire mentres celebrem quatre luctuoses efemèrides: l?assassinat del drac com a única via de l?amor entre dues persones, el martiri del Sant en mans de Dioclecià i les morts de dos grans inventors de mentideres veritats: el quixotesc Cervantes i el hamletià Shakespeare. Curiosa tradició aquesta de celebrar l?amor a partir de les morts.