Recordant l’home
Deixa un comentari
?Una nit, en una taverna d?un país qualsevol (en Nicet desconfiava de la geografia, basada com totes les ciències en dades verificables i no en realitats intangibles) va advertir quan menjava que el seu veï de taula no provaba cap aliment i, malgrat tot, semblava gaudir de tots els goigs gastronòmics del gourmet.?
Louis Aragon (1920) Anicet ou le panorama. Roman
Davant del Palau dels Folls,
s?obra el passeig de les esquelètiques mans en moviment.
Dits llargs,
immensos,
naturals,
primitius
que s?alcen damunt dels caps dels passavolants.
Des de les portes del vell Palau estant, s?albira
el gland brillant del diabòlic carall enjogassat!
Símbol del líquid esclavista!!
Mostra del suc desprès pel jou modern!!!
En aquest tel·lúric indret,
la sang de l?heroi no és recordada.
Per què?
Per què la ciutat s?entesta en honorar mares llunyanes?
Per què es prefereixen amagar les pròpies resistències?
La caça de l’home?
Mala plaça,
t?escupo cada dia!
T?escupo fins que,
sota les teves llambordes,
aparegui la sang innocent de l?home.
Sense tenir notícies de la detenció dels seus companys, el dia 30, es dirigeix cap a una cita. És a les onze del matí. És allà on el els passeigs Urrutia, Pi i Molist i Verdúm es donen la mà. Davant per davant de la porta principal del manicomi de Sant Andreus.
Cap a les 11:15, li disparen. Ferit, es mira la cama dreta: Té el turmell fracturat. Tornen a disparar. S’incorpora amb dificultat, amb la idea de sortir d’aquell parany, es dóna suport al ventre en la barana propera i donant-se impuls amb les mans es deixa caure: quatre metres de desnivell, però l?home encara pot treure una bomba de mà, cercant els agressors. Són lluny. Són de cacera. Són amagats. Des d’unes finestres del carrer Nil sonen noves descàrregues d’armes automàtiques. El seu Cos cau immòbil, sense vida. Nou impactes de bala en òrgans vitals.
Una munió de policies i tot un destacament de la guàrdia civil, surten com conills de les seves llodrigueres. Esporuguits s?acosten al cos. Serà viu encara? La caça ha estat profitosa: el senglar és ben mort. La memòria dels fets resten en l?oblit d?una ciutat, d?un país; però n?hi ha que encara el recorden, tot i que massa sovint la seva lluita sembla que no va servir per a res.