El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Dimarts és el dia de Santa Llúcia. Pels descreguts o pels mancats de cultura tradicional catalana, us puc dir que és aquella santa que, entre d’altres vexacions i tortures, li van arrancar els ulls. Feta de la qual s’en deriva el patronatge sobre les modistes, els oftalmòlegs i d’altra gent que fa de la vista una part important del seu ofici. De fet, la Capella de Santa Llúcia de Taradell fou construïda al segle XVII -i espero no equivocar-me, perquè com ja saps m’agrada tirar de memòria-, una època on Taradell estava ben nodrida de professionals del fil i l’agulla i de bona part dels oficis que volten l’art del vestir. De fet, fou època d’esplendor i creixement de la vila i la construcció de la capella en fou una bona mostra.

En qualsevol cas, una de les festes tradicionals de Taradell és la Fira de Santa Llúcia que any rere any se celebra als voltants de la citada Capella. La Fira disposa de firaires de diversos rams i amb genero variat, i compta també amb algunes parades prou nostrades com ho són les de l’Agrupament, la colla de geganters o el MIJAC, per posar-ne tres exemples.

Avui, doncs, ha estat dia de fira a Taradell. Sempre es fa coincidir amb el diumenge més proper a la diada de la Santa. Jo hi he passat en les hores del migdia, cercant potser l’escalf del sol que, avui, ha estat més migrat que en d’altres jornades. No pels núvols, no. Sinó per la fredor hivernal que hem tingut durant tot el dia.

Entre xerrades i salutacions, he anat tombant de parada en parada entre la gernació congregada en tant bonic i reduït espai. I, con no pot ser d’una altra manera, hi he deixat uns quants diners. No m’he pogut estar de fer-me amb el Calendari de Taradell que, per l’any 2006, tindrà a la flora taradellenca com a protagonista i, com ja és habitual, em servirà de calendari de les principals activitats del poble per tenir constància dels dies que val la pena rondar per la vila.

Tions, figures de pessebre fetes a mà, licors artesans, instruments musicals, formatges i d’altres aliments, alguna paradeta de roba d’hivern, els cistellers de sempre. Molta parada de la rica artesania local i alguna parada forana han amanit una Fira que té en les campanes de la capella un dels seus principals atractius per la quitxalla.

I és que, per la Fira de Santa Llúcia, les portes de la capella són ben badades i qualsevol menut té via lliure per fer voltar les campanes del campanar d’espadanya d’aquest indret.

Jo no he tocat les campanes, però si que m’hi he assegut una mica per escapar-me del fred del carrer i per donar-li una mica a la memòria…

Quantes vegades havíem vingut amb l’àvia en aquesta Capella? Quantes celebracions hi hem fet? No les sabria pas recordar, però n’he tingut algunes imatges assegut en una de les cadires i mirant l’acolorida talla de la santa que ens ha de conservar la vista. Bé, la Santa i, si haig de fer cas de l’àvia, les pastanagues, que també hi ajuden.