El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Prohibit agafar pinyes

Deixa un comentari

Llegeixo avui a Vilaweb la noticia de "El drama dels homes del bosc"  i penso que fàcil que és parlar del tema dels boscaters americans, sense mirar el que passa una mica més a prop. I és que crec que som uns quants els que hem sentit el rumor a crits o hem escoltat les paraules d’algun amo que es vanta de fer plegar pinyes dels seus pins a gent, però d’una manera força curiosa: "Jo et pago les pinyes al peu de l’arbre". Només faltaria que l’immigrant de torn caigués i se li hagués de pagar seguretat social o el que sigui. Són coses que s’escolten i m’ho ha fet recordar la pàgina aquesta que va a buscar en Vicent a l’altra banda de l’Atlàntic. Algú pot fer periodisme d’investigació sobre les condicions de treball a casa nostra?

Aquí també hi ha "pineros", però no solen ser sud-americans, sinó negres o moros afamats i alguns blancs també, però cada cop menys.

Són tants els sectors industrials on juga la picaresca i les mitges veritats que potser acabaríem per prendre les maletes i anar-nos-en a la Lluna! Fins que també la ocupi la picaresca, les mitges veritats i el culte pel calé. Més em valdrà començar a hivernar!

 ****

Avui has baixat en cotxe a la feina. De fet, vas baixar ahir i has dormit a casa els pares. Estaves emprenyat amb tot i amb tothom, neguitós per moltes coses. La timidesa, l’orgull, la desesperació t’havien pres com mai. Si més no, fins que t’has decidit a fer-ho. Redreces el timó, tot just abans de sortir de la feina. Dines tranquil al lloc d’habitud i prens el cotxe per tornar a casa.

****

La mala bava es va diluint mentre badoqueges pel verals del Congost i brames de plaer tot just passada la curva de Centelles. Te n’havies oblidat? És temps de fred a la comarca i això són dies clars, cels blaus i els gegants glossats pel gran Verdaguer vestits de blanc que et saluden i et treuen les boires. Són allà al fons, com sempre, com cada any quan s’acosta l’hivern i tu tens la oportunitat i la màgia de viure ben a prop del cel: Allà on acaben les boires i comença la felicitat.

Aquesta entrada s'ha publicat en 03a. Política el 30 de novembre de 2005 per Lluís Mauri Sellés

Respon a MAMASE Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.