El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Prohibit agafar pinyes

Deixa un comentari

Llegeixo avui a Vilaweb la noticia de "El drama dels homes del bosc"  i penso que fàcil que és parlar del tema dels boscaters americans, sense mirar el que passa una mica més a prop. I és que crec que som uns quants els que hem sentit el rumor a crits o hem escoltat les paraules d’algun amo que es vanta de fer plegar pinyes dels seus pins a gent, però d’una manera força curiosa: "Jo et pago les pinyes al peu de l’arbre". Només faltaria que l’immigrant de torn caigués i se li hagués de pagar seguretat social o el que sigui. Són coses que s’escolten i m’ho ha fet recordar la pàgina aquesta que va a buscar en Vicent a l’altra banda de l’Atlàntic. Algú pot fer periodisme d’investigació sobre les condicions de treball a casa nostra?

Aquí també hi ha "pineros", però no solen ser sud-americans, sinó negres o moros afamats i alguns blancs també, però cada cop menys.

Són tants els sectors industrials on juga la picaresca i les mitges veritats que potser acabaríem per prendre les maletes i anar-nos-en a la Lluna! Fins que també la ocupi la picaresca, les mitges veritats i el culte pel calé. Més em valdrà començar a hivernar!

 ****

Avui has baixat en cotxe a la feina. De fet, vas baixar ahir i has dormit a casa els pares. Estaves emprenyat amb tot i amb tothom, neguitós per moltes coses. La timidesa, l’orgull, la desesperació t’havien pres com mai. Si més no, fins que t’has decidit a fer-ho. Redreces el timó, tot just abans de sortir de la feina. Dines tranquil al lloc d’habitud i prens el cotxe per tornar a casa.

****

La mala bava es va diluint mentre badoqueges pel verals del Congost i brames de plaer tot just passada la curva de Centelles. Te n’havies oblidat? És temps de fred a la comarca i això són dies clars, cels blaus i els gegants glossats pel gran Verdaguer vestits de blanc que et saluden i et treuen les boires. Són allà al fons, com sempre, com cada any quan s’acosta l’hivern i tu tens la oportunitat i la màgia de viure ben a prop del cel: Allà on acaben les boires i comença la felicitat.

Aquesta entrada s'ha publicat en 03a. Política el 30 de novembre de 2005 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.