El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Ja fa un bon grapadet de dies que vaig prendre el cotxe de matinada per anar fins als verals de Gandesa. No sé si el camí que vaig fer encara és practicable, suposo que si i crec que, si més no una part d’ell, el van fer els companys del Centre ara fa uns dies. En qualsevol cas, recuperar la memòria de la Terra Alta segur que no és devades i que t’ajudarà a fer un cop de cap i a apropar-te per aquells voltants.

Per a iniciar aquesta ruta podem deixar el cotxe a l’aparcament de l’Ermita de Santa Madrona. Com és habitual jo vaig passar-me el trencant i vaig haver de girar cua a Gandesa. Però bé, les coses van com van i, finalment, em calçava les botes a la fresca de la matinada d’un 6 de desembre de l’any 2.002. Des d’allà, i seguint les marques del PRC 27, pujem pel costat de les taules del berenador i ens endinsem pel Barranc Tancat, tot reseguint un camí envoltat de bosc.

No triguem gaire en dominar una bella panoràmica de la Plana, creuar un ampla tallafocs i remontar fins la propera carena. Ara anirem pla! Doncs, no. El camí -amb les mateixes marques de PRC 27- davalla cap a un collet proper on s’uneix amb una pista (GR 171-3) que, si vols, podem seguir a l’esquerra.

La variant tercera del GR -i ja sembla ben bé que circulem en cotxe per una carretera- s’uneix al GR 171 en un punt ben senyalitzat on, abandonant la pista per la dreta, prenem un caminet força costerut que puja fins arribar al coll de Cavalls. Ara si que toca Pla, no? Sí, sí. Ara sí. Les marques del PRC 27 i del GR 171 ressegueixen la carena. Una carena farcida de trinxeres i amagatalls de la batalla de l’Ebre, habitada també pel record d’un jove excursionista de la zona que va fer el seu darrer cim a la Vall d’Aran. Seguidament, una creu immortalitza els joves finats en aquesta llarga i trista batalla; i, un trós enllà, la cota que ens indica el cim de Punta Rodona (659 m.), la cota màxima de Cavalls.

Se segueix per la carena un bon tram fins que el camí es va decantant cap a l’esquerra i comença a baixar per entre la brolla, cada vegada més espesa i amb pendent més fort. Aquest punt és una mica perdedor i cal baixar amb molt de compta ja que està ple de rocs amagats entre la brolla que dificulten la marxa i poden causar alguna lesió. En aquest punt, cal prendre una referència a baix de tot, en unes vinyes, que és on em d’arribar i anar baixant tant bé com es pugui.

Un cop abaix, voregem les vinyes i ens trobem amb una cruïlla de camins. Hem de seguir cap a l’esquerra, tot movent-nos per la dreta d’un barranc (perill d’aigua en pluges) i deixant més al sud la mola d’Irto (tot i que els indicadors per a pujar-hi ens poden cridar l’atenció, la llargada del recorregut no aconsellen pujar a la mola, tot i que en cas de pluja, la barraca de pastor que hi ha al cim de la mateixa pot actuar de refugi puntual, sempre vigilant amb el vent que hi fasi, és clar).

El camí pel barranc es fa tot reseguint el que semblen unes terrasses en desús fins que, finalment, les marques ens condueixen a l’esquerra del barranc on, un caminoi, ens apropa a la carretera C-43 (antiga C-235), que es creua per sota. Fem un mós tot veient com pasen els cotxes?

Va, tú, que la ruta són unes vuit hores i encara se’ns farà fosc! L’itinerari segueix pel barranc que va paral·lel a la carretera cap a la dreta (aquesta és una zona realment perillosa i, possiblement, impracticable, si plou) fins que, sota uns cables elèctrics, es deixa el barranc per entomar un camí que torna a pujar primer cap a l’esquerra i que gira després fins a trobar el GR 171-3 que continua, per la dreta, cap a Gandesa. El GR 171 -el que estem seguint ara- puja amb fort pendent fins al llom de la serra de Pàndols. Se segeuix cap a la dreta, baixa una mica, torna a pujar fins a un collet i novament avall troba des de l’esquerra el PRC-27 que ens porta tot seguit al collet de la Salve -on trobem la lletra d’aquest cantic, no el de La Polla Records, eh?, sinó l’original de vés a saber quan temps fa, en un monolit- i l’àrea d’esbarjo de Santa Magdalena que està construida en diverses terrases. Aquí si que farem una paradeta, que s’ho val.

Anem pujant per l’àrea d’esbarjo fins arribar en un punt on el camí empedrat de l’àrea va cap a la dreta i una pista incipient va cap a l’esquerra. Cal agafar aquesta segona fins que es converteix en un caminet que ens porta a un coll, cruïlla de pistes. Si es vol, es pot pujar per la pista de l’esquerra els 250 metres que separen el collet del monument a la Lleva del Biberó i baixar-los novament fins aquest collet.

Un cop al collet es continua cap al Sud tot seguint les marques del PRC 27 que ens porten fins al final de l’esplanada, ens puja cap a la carena que cal seguir fins al final de la mateixa (les indicacions del PR son bastant dificils de veure i cal estar molt a l’aguait), baixem per un caminet cap a una pista que hem de seguir una micona (ull a no passar-nos el tallafoc!) per continuar per un tallafocs que baixa amb bastanta pendent fins a trobar una cruïlla de pistes, una d’elles asfaltada i l’altra sense asfaltar (aquesta permet l’accés amb cotxe a Santa Magdalena).

Seguim la pista asfaltada de la dreta (recte al lloc per on hem baixat) que va en direcció a la Fonteta i que forma part del “Camí de Sant Jaume de l’Ebre”. Cal estar atents a les senyals del PR perquè en arribar al coll d’En Torner (no hi ha indicacions del seu nom), es deixa la pista asfaltada cap a l’esquerra, es passa arran d’una construcció i es comença a pujar per fort pendent i a planejar després cap a l’esquerra. Es baixa i es torna a pujar de nou cap a un altre coll, fins arribar al peu de la paret sud del puig Cavaller. És un terreny rocós que en alguns trams pot necessitar de l’ús de les mans. Es voregen les baumes que sostenen el puig Cavaller i, en acabar aquestes baumes, es baixa lleugerement fins a una antena de comunicacions que voregem fins arribar a l’entrada de la mateixa on baixem per la pista que ens porta cap a Gandesa. Després d’uns quans revolts bastant pronunciats s’abandona la pista per l’esquerra on hi ha un camí que va pel mig del bosc primer en lleugera pujada i després en baixada fins arribar a la font de l’Heura (un basal d’aigua i una font seca). Els indicadors del PRC 27 ens porten novament a la pista que aviem deixat anteriorment. Més endavant, i ja en mig de vinyes i oliveres, el PRC 27 aprofita un petit barranc sec per escurçar el camí cap a la capital de la Terra Alta.

Un cop a Gandesa hem d’anar desviant-nos pels carrers de la població cap a la dreta fins a trobar els indicadors de la carretera C-43 (antiga C-235) que porta a Xerta i Tortosa. A l’entrada del poble trobarem un indicador verd de la Ruta de la Pau i uns indicadors de direcció del GR 171, el GR 171-3 i el PRC 27. Hem de seguir les indicacions del GR 171-3 que, per l’esquerra, pren un carrer del poble que mena a un Poligon Industrial. Sense deixar el mateix carrer, cal atravessar el poligon. Al final del poligon, el carrer es converteix en una pista forestal que, a través de camps de vinya i oliveres, cal seguir sense desviar-nos.

Després de veure el poble de Corbera d’Ebre, la pista puja lleugerment fins a un collet on trobem les indicacions del PRC 27. Cal que les seguim cap a mà esquerra per pujar fins a la carena, arribar a un tallafocs i baixar per un camí pel mig del bosc que s’endinsa pel Barranc Tancat fins a les taules del berenador de Santa Madrona on acabem el recorregut, buidem la cantimplora d’aigua que hem deixat al cotxe i ens tombem a descansar fins la propera ruta.