Lectures creuades: Piratas y pateras + La revolució sense enemics
Deixa un comentariAquesta darrera setmana he tingut el plaer d’endinsar-me en les entranyes de la bèstia a través d’un d’aquells documentats manuals, les informacions recollides en el qual, haurien d’aparèixer dia si i dia també en els mitjans de comunicació.
Piratas y pateras lleva la màscara tribal als conflictes africans i buida d’arguments la xenofòbia contra els immigrants.
Amb dades, exemples i testimonis reals, el llibre analitza la manera com conglomerats i empreses europees, nord-americanes, japoneses i dels reialmes de la Península Aràbiga, estant adquirint els recursos del continent, tot expulsant-ne les comunitats locals. Inversors globals contra emprenedors locals, cultius intensius per generar combustibles ecològics i cultius latifundistes enfront de camps comunitaris per a l’autoconsum.
L’acaparament de terres a l’Àfrica no només empobreix al continent i, fins i tot és darrera d’algunes de les guerres més conegudes d’aquell tros de món, sinó que a més a més està acabant amb l’agricultura en els països originaris d’aquestes empreses. Si algun pagès s’endinsa en les problemàtiques africanes, segur que esdevé un José Bové a la catalana.
Des de Catalunya, el cas de Mercatalonia que s’explica en el llibre, fa mal. Fa mal perquè intenta amagar el negoci i les disbauxes neocolonials darrere d’una cortina solidària teixida amb les engrunes dels beneficis d’un projecte tan acaparador com el de la resta de casos exposats. I fa més mal encara perquè darrera d’aquest projecte hi ha un tou de diners nostrats que podrien invertir-se en territori local i deixar-se d’aventures que només generen fam i misèria allà on es fan… i aquí també.
La resultant de la lectura de Piratas y pateras gairebé et porta gairebé a prendre les armes i començar a tallar caps. Però, per sort, un company d’estudis n’ha fet una contra-part més efectiva: La revolució sense enemics.
La revolució és una d’aquelles obres que t’enxampa ben aviat perquè la diagnosi que fa del món actual és clara i diàfana, i les propostes per saltar la paret són tan senzilles de portar a la pràctica com la voluntat de cadascuna de les persones que ens proposem que hi ha alternatives al culte del diner que ens envolta pels quatre costats.
Recomano doncs les dues lectures:
– La primera per saber què som capaços de fer al continent “de sota” seguint l’idol econòmic, i per treure’ns – si la tenim implantada – la xenofòbia envers els veïns vinguts d’allà. I,
– la segona per saber qui sóm, en quin món vivim i com podem ser més feliços per poc que ens ho proposem.