El Cau de l'Ós Bru de Taradell

El Centre Excursionista de Taradell és com la terra. A la primavera abandona l’ensopiment de l’hivern i esclata com jove poncella d’una dolça flor.

I és així. És així com, en la vesprada triada, el local social s’ompla de vida per acollir socis i juntaires, que també són socis, però que potser treballen un xic més amb la felicitat de servir un col·lectiu proper i divers.

I és que és vespre d’assemblea. És hora de passar comptes de la feina feta i d’anunciar projectes, castells en l’aire que, si tot va bé, s’aniran moldejant amb l’ajuda de tots i, sobretot d’aquells que, enguany, han decidit fer pinya a la junta d’una entitat discreta i menuda, potser, però ferma i diversa, com cal.

L’inici del nou curs s’acaba al voltant d’una taula i en animada tertúlia. Una tertúlia regada amb bon cava i servida de quatre plates de catalanes coques de recapta passades pel sedàs sicilià del temps dels almogàvers.

La vesprada, però, no s’allarga massa però, ja que l’endemà la festa continua amb una passejada.

Una passejada per veure com estan les contrades després del cru i cassolà hivern de la plana vigatana.

I és així com, a quarts de vuit del matí, quatre pencaires van carregant els cotxes que muntaran parada i fonda per esmorzar a mig recorregut: Fustes, cavallets, botifarres, porrons, cansalades, càntirs de dolça aigua, graelles, … A les vuit, les portes del Centre són un formiguer.

La gent xerra i fa tabola i es retroba i es saluda i recorda i parlar i… Un xiulet.

L’incombustible Codina dóna la sortida a la caminada, una caminada que s’endinsa pel més nostrat del rerepaís d’aquesta vila osonenca.

Enguany,
ens han portat cap a la Serra per enfilar fins al coll de Taradell,
baixar a la cerca del racó més ben guardat de la contrada: la bauma dels Trabucaires. I creuar cap al camí de Creu de Pedra on l’olor de carn a la brasa ens ha anunciat l’esmorzar.

Un
àpat de botifarra i xerrada, de cansalada i somriures, de pa de
Taradell i bromes, de galetes i xocolata, batuts i, com no, cafès i
copes, que no ens estem de res en aquestes terres per celebrar l’inici
del bon temps!

Cuiners de luxe, cambreres d’ofici, un xic de gatzara i, sant torne-m’hi, que cal cremar el greix que ens hem empassat tots plegats.

I és així, com tot xino-xano,
remuntem cap a Creu de Pedra, baixem a la Collada i seguim baixant un
xic per pujar tot seguit cap al castell de Taradell, les Baumes i ja en tram final, la Serra i el Centre Excursionista, de nou.

La
festa és tanca i comença la primavera: esclat de ponzelles, verdor
d’una terra humida, sol i vida d’un país que, com sempre, reneix als
seus il·lusos enterradors.