El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Dimarts, Taradell va viure un nou Toca-sons. Viure’l des de fora, costa, que enguany ha estat sinònim de Toca-sons, però viure’l a través de la menuda geganta ha estat un plaer.

Allunyats de les trabucades, l’he viscut a peu de cobla, a ritme de sardanes i rua. Ballant i gaudint fins al judici final.

Allà, ella, reia i aplaudia quan ho feia la gent i s’ho mirava tot amb atenció i curiositat.

En braços de son pare, ha viscut el seu primer castell de focs. Ella l’ha vist, jo no. Com desenganxar la mirada d’aquell rostre il·luminat davant la màgia de les coloraines al cel?

Ulls brillants i boca oberta. Innocència pura que perdem amb l’edat. Ai! Qui fos criatura per a seguir maravellant-se de les descobertes inicials!!

Ai quina alegria en veure com Taradell s’escola en la seva ànima i comença a arrelar-hi amb la força primigènia d’una branca dels seus avantpassats.