El Cau de l'Ós Bru de Taradell

“… and so there ain’t nothing more to write about, and I am rotten glad of it, because if I’d a knowed what a trouble it was to make a book I wouldn’t a tackled it and ain’t agoing to no more.”

“… i, per tant, ja no resta res més a dir, i n’estic molt content, perquè si jo hagués sabut el rotllo que és això d’escriure un llibre no m’hi hagués posat pas i no penso escriure’n cap més.”

Els rius de la vida, que et treuen il·lusions, et dónen esperances. Un d’aquests inesperats canvis de plans que desfan els castells de somnis, em porten a rodar pel barri de Gràcia amb la tranquil·litat de l’home invisible.

A la butxaca, sempre cal anar preparat, hi porto una edició vella i rovellada de les aventures de Tom Sawyer, un llibre d’aquells que han fet fortuna universal per llur innocència. Un llibre, però, que és a les portes de congriar una tempesta que encara avui retrona. Una tempesta que ha navegat per les catacumbes de la literatura universal i que encara avui es mostra farcida de llamps i trons que ressonen en l’actualitat de la vida humana, les relacions socials i, fins i tot, les crisis financeres, si es vol.

I és que les peripècies de Huck Finn no han passat de moda, malgrat els
anys. Són imperdibles les aventures que passa en els capítols centrals
del llibre, els que –seguint la metàfora del riu- es correspondrien amb
l’edat adulta de l’Home nen sempre a la recerca d’una felicitat que, de
vegades, s’aconsegueix, però que és lliscosa com un peix.

Quan poso el peu a la llibreria de vell, però, sóc un innocent lector
de les meloses malifetes d’en Tom i no he entrat encara en el món real
d’en Huck Finn. En Huck, que gran! Rodamón solitari que esdevé autor
d’unes memòries farcides de llenguatge directe i parla popular i
quotidiana. Unes memòries que, com tots els bons llibres, van ser
censurades, prohibides, incinerades, a vegades.

El llibre mateix ha passat una aventura. Ja no només el què conté. I és que les Aventures de Huckleberry Finn
piquen l’ullet a un tou de llibres. Quan hi entris flaire l’aroma de
Quixot que hi ha rere la figura d’en Tom, l’il·lustrat lletraferit,
enfront d’en Huck, el noi que sap el què és la gana i toca de peus a
terra.

La capacitat de fer rodar les facècies d’una manera que t’atrapa en les seves pàgines es combina amb un líquid letal: el
que destil·la la disecció d’una societat que, més enllà de l’ambientació vuitcentista, ha perdurat
fins als nostres dies i ha sortit de les fronteres del país que va parir el seu immortal autor: Samuel Langborne Clemens, a.k.a Mark Twain!

O hem de fer cas a les primeres ratlles de Huck Finn?

“You don’t know about me without you have read a book by the name of
“The Adventures of Tom Sawyer”, but that ain’t no matter. That book was
made by Mr. Mark Twain, and he told the truth, mainly. There was things
which he stretched, but mainly he told the truth. That is nothing. I
never seen anybody but lied, one time or another, (…) is mostly a
true book; with some stretchers, so I said before.”

“No sabeu qui sóc si no heu llegit un llibre anomenat “Les Aventures de
Tom Sawyer”, però no importa. Aquell llibre el va fer el senyor Mark
Twain, i en ell va dir la veritat, més o menys. Va exagerar algunes
coses; però, en general, va dir la veritat. Psé, això no és res. Mai he
conegut algú que no mentís alguna vegada o altra, (…) és un llibre
que diu la veritat en línies generals; amb algunes exageracions, com he
dit abans”.

Edicions a Internet:
Primera edició en anglès.
Wikisource en anglès.
Wikisource en castellà.