El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Vivim en uns temps on la velocitat ha esdevingut ja un factor crític més. Tot es vol ràpid. Tot es vol ara. No hi ha espera. Com en la infantesa. Els desitjos s?han de satisfer al moment. Sense espera. Vivim l?eterna infantesa d?una humanitat sobreprotegida. Carai! Quina filosofada!

A la feina, al carrer, en tots els àmbits de la vida tot el què es vol ha de ser bo, bonic, barat i ràpid. La rapidesa s?ha sumat a les qualitats tradicionals dels nostres desitjos. Però la rapidesa més pregona encara és la del pensament. I serà difícil arribar a casar la realitat amb els pensaments. Si més no pel que fa a la qüestió temporal.

Així m?ho va fer veure la Doctora Fagina fa força temps ja. Recordo que, més o menys, em va dir: ?és impossible fer les coses bé, fer-les boniques, que costin pocs diners i tenir-les al moment. Cal saber esperar.?

Jo, taujanàs com sóc, no vaig estar de preguntar-li que havia de fer si
em demanaven de fer les coses d?aquesta manera. I ella em va respondre
el següent:

-Digue?ls-hi que escullin. Tant sols poden demanar-te tres desitjos
sobre el resultat. Mai quatre. Els pots fer la següent demostració
dialèctica:

Un producte o servei pot ser:

– Bo, bonic i barat, però no es farà ràpid. Necessitarà un temps més
llarg per a la seva presentació ideal. Les coses demanen el seu temps,
els seus recursos, el seu tracte. Com a mostra més evident de quelcom
bo, bonic i barat. Fixeu-vos en una flor. Durant pràcticament tot l?any
rep els recursos que la faran viure, però tant sols es tindrà la feina
acabada en primavera. Difícilment abans i molt rarament després.

– Bo, bonic i ràpid, però no serà barat. La rapidesa suposarà una
despesa més alta, com a mínim, en mà d?obra i eines d?organització per
a executar-la amb correcció. Segur que si una casa la fan dos paletes
experimentats, l?obra es farà més ràpidament que si tant sols s?hi
dedica un, però també serà més cara. És més cara l?hora de feina d?un
mestre de cases que la d?un aprenent.

– Bo, barat i ràpid, però no bonic. La bellesa, els acabats d?un
producte es perdran a llaor de la rapidesa que es demana. L?eina també
podrà ser bona ?farà la seva funció- i serà barata ?eliminant els
acabats que la facin més atractiva-, però es perdrà la bellesa
necessària per a fer-la atractiva a l?usuari, al client, al veí. Hi ha
molts exemples d?aquest fet en produccions cinematogràfiques de sèrie B
o en el meravellós món dels llocs web i, malauradament, no només en els
webs personals, sinó també en d?altres que han de tenir una funció més
reeixida.

– Barat, bonic i ràpid, però no bo. Aquest cas és força evident i se?n
veuen un munt d?exemples. De fet, ja fa temps que hom va dir que als
catalans ens perd l?estètica. I perdre les qualitats que donen utilitat
als productes per a tenir un producte maco, econòmica i tenir-lo ara,
és quelcom massa habitual per aquestes terres. Vés que no sigui una
part del codi genètic dels presumits i estalviadors catalans d?ahir i
d?avui.