El Cau de l'Ós Bru de Taradell

L’altra dia tenia una petita conversa, massa breu, amb un bon jan de Taradell sobre el tema de les noves tecnologies. El meu interlocutor tenia la idea que les xarxes ciutadanes són il·legals perquè accedeixen a Internet a esquenes de les operadores de telecomunicacions. Vaig veure que havia mal entès el concepte bàsic i, per això, m’he decidit a respondre-li en obert i fent referència a la xarxa ciutadana que, originada a casa nostra, possiblement sigui la més gran del món: Guifi.net. Eps! Com a exemple, eh!

I ho faig de la següent manera

Internet és una xarxa d’abast global, és a dir, una xarxa que connecta exclusivament els servidors o ordinadors de les operadores de telecomunicacions d’arreu del món (Telefonica, BT, France Telecom, …). Els ordinadors personals dels usuaris estan connectats amb aquests servidors de les operadores de telecomunicacions i, depenent del volum d’usuaris que una operadora té penjant dels seus servidors, pot negociar en el mercat global de telecomunicacions per tenir més o menys espai de circulació (ampla de banda que en diuen) per les seves dades i, per tant, més espai d’accés disponible en servidors i xarxes d’altres companyies.

Guifi.net, en canvi, és una Xarxa d’Abast Local o Mitjà, és a dir, una xarxa que connecta directament ordinadors personals entre ells, permetèn d’aquesta manera l’accés a serveis, informacions i recursos que els usuaris de la xarxa decideixin compartir.

La naturalessa d’un i altre servei és, doncs, molt diferent. En el primer cas, parlem d’un servei tancat que és propietat d’unes empreses concretes (Telefonica, Google, BT, France Telecom, etc.). En el segon cas, parlem d’un servei obert que és propietat dels membres que formen part de la xarxa, d’aquí el seu nom de xarxa ciutadana.

Reforcem-ho amb un exemple:

A casa tinc un router (=un aparatet molt mono amb dues antenes i llums que s’encenen i s’apaguen) connectat a la línia de telèfon. Ambdós són propietat de Telefonica i jo, per navegar per Internet, em connecto als seus servidors (els ordinadors que tenen en algun lloc indefinit del món) a través de la xarxa de comunicacions que és propietat de Telefonica. Donat que tinc tarifa plana, pago uns 70 euros al mes per utilitzar la seva infrastructura i connectar-me als seus servidors. Recordem que són aquests servidors els ordinadors que estan connectats a Internet, no pas el meu.

Quan jo vull accedir a Internet no hi accedeixo directament, sinó que accedeixo als servidors de Telefonica i punt. De fet, allà és on està allotjada la meva pàgina web personal. Si la tingués a casa no la veuria ningú perquè jo sóc fora d’Internet. Mira tu quines coses que passen!

A l’hora, però, el meu ordinador pot connectar-se a una altra xarxa, una xarxa ciutadana que es diu Guifi.net a Osona. A través d’aquesta altra xarxa, accedeixo directament a la informació que m’ofereixen la resta de membres de la xarxa:

– emissores de ràdio locals,
– grups de música d’a prop de casa que saben prou bé quin és el seu públic i presenten la seva música per aquesta via oberta i propera,
– fòrums de discussió municipals, comarcals o supracomarcals sobre temes que afecten directament als veïns del territori on està estesa aquesta xarxa,
– recursos i serveis oferts pels Ajuntaments que participen en aquesta iniciativa,
– informació de les escoles on poden anar els meus fills i que saben on són els seus usuaris potencials (en l’àmbit local),
– propostes comercials de les botigues del meu poble –que, de fet, són en les que puc anar a comprar a peu pla-, o, perquè no,
– serveis de telefonia gratuïta amb els meus veïns i veïnes.

Tenint en compte que l’àmbit de la xarxa abasta bona part de Catalunya i que pot arribar a acords de col·laboració amb d’altres xarxes d’arreu del país, la península i el món sencer, em trobo que, no tant sols puc arribar a parents, amics, coneguts i saludats, sinó que amb el temps i una canya, podré connectar-me amb la meva gent de les espanyes, de l’Equador, de la Gran Bretanya, Alemanya, Corea o els Estats Units. Això sí, amb el temps i una canya. De moment, per arribar-hi em toca invertir en l’altra xarxa, la privatitzada.

I què passa si vull connectar Guifi.net a Internet? Doncs que, el caràcter privat de l’accés a Internet, ens obliga a comptar amb els serveis d’una operadora de telecomunicacions (la Telefonica de torn) que ens faciliti aquesta connexió a través dels seus servidors, ja que, en cas contrari, actuaríem de manera ilegal i fraudulenta i els senyors que vigilen tot això em farien pam pam al culet, ens emmanillarien com a delinqüents i ens cardarien a la garjola. Bé. No sé si va ben bé així, però això és el que n’extrec del meu contracte personal amb la operadora de torn i de les resolucions d’un ens que hauria de vetllar pel lliure accés a la xarxa -que paguem entre tots- però que defensa els interessos de les operadores en exclusiva. Crec que en diuen CMT i és un organisme depenent de l’Estat espanyol.

Ufff! Val més no enfrontar-s’hi, oi? No paga la pena.

Com ho faig això, doncs? Com em connecto a Internet? Doncs de la mateixa manera que ho fa una persona del carrer o una empresa, però amb un punt a favor. I és que ja no sóc sol. Compto amb tota la resta de gent que ha decidit comunicar-se amb els seus veïns i que, a ulls d’una operadora, són una part important del mercat, del pastís per engreixar el seu negoci.

Ja heu vist abans com una persona individual paga uns 70 euros per connectar-se a Internet les 24 hores del dia (qui digui que en paga menos menteix o no compta tots els diners que paga per la seva connexió). Ara bé, poca gent utilitza les 24 hores de connexió o tot l’ampla de banda disponible en la seva connexió. I, per tant, regala diners a l’operador de telecomunicacions de torn.

Com deia abans, una xarxa ciutadana té els seus membres com a base de negociació. No és 1 individu sol sinó que són 100.000 usuaris! (eps. No crec que sigui tanta gent, però una associació de xarxes ciutadanes d’arreu del país segur que hi arribaria i més i tot).

I és aquí on rau la força de la xarxa, la seva capacitat d’actuar com una “cooperativa de consum” i fer una compra conjunta per accedir als serveis de l’operadora.

Qui té més poder de negociació amb un operador de telecomunicacions?
¿L’usuari individual que utilitza poc ampla de banda i no engreixa el volum de negoci de la operadora o un col·lectiu de 100.000 usuaris que formen part de les xarxes ciutadanes del país i que si que aporten un increment significatiu del volum de negoci de la operadora?

Com s’optimitza millor el recurs o servei d’accés a Internet en un territori?
Amb accessos individuals infrautilitzats o amb un accés conjunt com Déu mana?
Com s’apropa la gent a les noves tecnologies? Amb autopistes de peatge plenes de policies i desconeguts o amb autopistes obertes on tothom es coneix i comparteix allò que vol compartir o que veu què interessa en el seu entorn?

Resumint, podriem dir que les xarxes ciutadanes:
1.- Ofereixen serveis i comunicacions de proximitat entre els seus membres.
2.- Abarateixen els costos d’accés a Internet, utilitzant estratègies de mercat com ara l’actauació col·lectiva com a consumidors i d’altres de similars.
3.- Optimitzen les connexions a Internet, aprofitant els amples de banda disponibles. I
4.- ho fan sense privatitzar l’espai radioelèctric com fan serveis purament privats que, per ignorància o mala llet, s’estenen per ciutats i pobles, robant recursos de tothom i fen un mal ús del nom “xarxa ciutadana” (Lleida, Màlaga, ….).

Si en els fòrums sectorials, els senyors d’Internet reconeixen que el poder és en la gent (http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2356429 i http://www.elpais.com/articulo/internet/empresas/Web/busca/identidad/elpeputec/20070416elpepunet_5/Tes) i que l’usuari com a productor és el futur de la xarxa, perquè no se’n facilita l’accés universal i s’obra Internet a la iniciativa ciutadana?

Per què un veí d’un poble per fer tràmits amb el seu ajuntament ha de pagar els serveis d’un operador privat de telecomunicacions?

La fractura digital, que creix al nostre Estat (http://www.madrimasd.org/informacionidi/noticias/noticia.asp?id=28883&sec=2&tipo=g), depèn de la capacitat que les administracions públiques tinguin per recolzar les xarxes ciutadanes, s’allunyin de les privatitzacions de recursos públics i actuïn de bracet amb aquells que esmercen temps, esforços i voluntarisme en extendre els beneficis de les noves tecnologies al conjunt de la ciutadania.

Més informació sobre Xarxes Ciutadanes:
http://people.ac.upc.edu/artur/xarxesciudadanes.html – una bona definició de les xarxes ciutadanes d’un col·lectiu de xarxes locals del país.
http://es.wikipedia.org/wiki/Comunidad_wireless – un article d’enciclopedia sobre el tema
http://www.redlibre.net – els coordinadors de grups i xarxes lliures de l’Estat espanyol.
http://guifi.net/ca/node/371 – què és Guifi.net?

Més informació sobre xarxes privatitzadores:
http://es.wikipedia.org/wiki/FON