El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

El Somni dels Bruts avança amb #lesurbaLiades d?en Xevi Xoll

Deixa un comentari

Devia fer poques hores que havia passat la mitjanit i poques en devien faltar per a la matinada, quan vaig arribar del Drac Ple de Xacres. La veritat és que no ho recordo del cert. Les nits amb en Massimo ja ho porten això de perdre el nord, els minuts i les hores. I aquesta nit l’havia passada amb en Massimo. D’això si que n’estava del tot segur.

Amb aquest homenatge a Massimo Bontempelli comencen les urbaLiades d’en Xevi Xoll, etimòleg en atur que intenta mantenir la seva vocació fora del mercat laboral. I, com s’ho fa?

Deixem que sigui ell mateix qui ens ho expliqui:

Sense aquella carpeta amb gomes de color blau trobada en una socarrimada cafeteria, mai hagués publicat Paraula de Vàndal 1987-1993. I, si mai hagués publicat Paraula de Vàndal, possiblement no hagués rebut la visita d’en Iu Murallis que dóna peu a aquest recull.

Em dic Xavier Xoll, però la gent que em coneix em diu Xevi. Sóc etimòleg i estic a l’atur: la meva feina i cada cop la de més gent. I, com que no trobo una ocupació, utilitzo la meva vocació per recuperar, reciclar, restaurar i aclarir uns papers que van ser escrits per un xaval que es va suïcidar amb vint-i-tres anyets. Era l’any 1993 i, des del cul de barri on era, va passar olímpicament de l’il·lusionisme olímpic, per viure en una realitat paral·lela, una realitat paral·lela que, paraula d’etimòleg, potser ens resulta massa actual.

I és que les urbaLiades són un relligat de relats que es belluguen entre el somni, la vigília i el record. El somni d’en Xevi, la vigília de l’etimòleg i el record d’en Iu, el nostre suïcida que, potser, guarda un secret que no sabem escatir.

El segon maó de El Somni dels Bruts, la novel·la que van escrivint els seus mateixos personatges, és escrit a quatre mans: les difuntes mans de l’Iu i les nerviüdes i tafaneres mans d’en Xevi.

De fons, sentim el batec dels suburbis d’aquella Barcelona que deixava de ser Barna per esdevenir BCN i perfums de Lovercraft, Bontempelli i, potser, Bukowski.

Siau servits per la nova entrega d’un somni ben present: El somni dels bruts o la recerca del moll de l’ós de Barcelona.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.