El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Els fets que vull relatar-vos van passar ja fa un bon grapat d’anys. El rei de les nostres terres era el Rei en Jaume, assot dels musulmans! Ell, que ja governava l’Aragó i tota la Catalunya comtal, hi sumava dues terres – ses illes i el regne valencià – i un bocinet de més avall, on va anar en ajut del seu gendre, el monarca castellà. El desè Alfons ell era i per Savi ha passat a la història el marit de Na Violant.

Alfons era home assenyat i ben just segons ens diuen, per això va fer reformes que no van agradar als senyors feudals. I és que, rodejat de bons moriscos, de jueus i de cristians sempre per l’intel·lecte guanyava als senyors del seu voltant. Ell va crear la gran Mesta, la pau i treva dels pastors lleonesos i castellans, i va aplegar sota les seves faldilles a la flor i nata de les cultures que s’aplegaven en una convulsa pell de brau. A Toledo, per aquells temps capital de les seves terres, hi va reunir tots els savis per crear una ferma escola respectada a nivell mundial.

Però la seva ànima s’esquinça en finir el seu fill més gran. I és que en Sanç, el segon de la nissaga, per la mala vida es va llançar. Rodejat de braus senyors que havien perdut privilegis per l’embranzida modernitzadora del poeta castellà, va alçar-se en armes contra el seu pare, reclamant el joiell que coronava el seu cap.

El bon rei, ànima morta, al seu fill va maleir, tot desheretant-lo en testament i fugint camps enllà. Na Violant, la nostra pubilla, el va seguir d’ací d’allà, fins a trobar-se a Sevilla, el darrer indret que els feia costat.

Allà va reunir noves tropes, formades per mahometans, i va anar guanyant batalles al seu fill més animal. Però vet aquí que, quan més nobles al seu fill abandonaven, el Rei es moria a Sevilla, la seva nova capital, la única ciutat del seu reialme que no l’havia abandonat. I, per això, en agraïment, i en llit de mort postrat, l’il·lusionista de les lletres, un jeroglífic els va regalar: No&DO.

I aquest és l’origen del NO&DO, dues síl·labes divinals separades per un cabdell de la millor llana del seu regnat. En la llengua d’aquelles terres, NO ma dejaDO s’hi pot llegir o, per dir-ho en llengua de les Espanyes que hi ha un xic més amunt: no me ha dejado, no m’ha deixat.

Però eus aquí que aquesta història tan bonica i tan real, va voler ser pervertida per un tap de bassa amb ínfules infernals. I apropiant-se del jeroglífic del savi rei castellà, la història de les terres que tan deia estimar, escopia i trepitjava en propaganda convencional.