El blues del darrer dimecres
Deixa un comentariEncara no sé si en serè capaç. Després de vuit anys de fer-ho d’aquesta manera, crec que em costarà desenganxar-me de la dinàmica de dilluns, dimecres i divendres. I és que m’he acostumat a fer tres apunts a la setmana, però d’un temps ençà, l’hàbit ha esdevingut obligació. I, quan això passa, aquesta, la obligació, s’enrosca com una heura i constreny la creativitat fins a límits impensables. Val més doncs podar l’hàbit per mantenir la il·lusió de la bona lletra.
Eus aquí, el primer motiu pel qual l’Ós abandona els dimecres i resta actiu tan sols els dilluns i els divendres. De fet, n’hi ha d’altres: nous projectes, noves vies, noves vides, nous llençols afegits a la bugada literària.
Si algun incondicional em troba a faltar els dimecres, pot treure el nas al des del núvol, amb amor del diari ARA que és el que, amb temàtiques emprenedores, surt en aquesta jornada.
I, si algú encara en vol més, pot seguir les mirades mensuals que llenço des del noticies d’In a llaor de la ciència més lletraferida o social, segons quan i com es miri. I, si encara n’hi ha que se sentin orfes de cau, poden subscriure’s a la Revista Taradell i llegir-me en format paper i amb temàtiques que ballen entre la proximitat d’una vila d’Osona i la llunyania de la perla d’Àfrica.
I, si ets més de llibres, El Somni dels Bruts – lluisdetaradell.net és el teu destí. Un nou projecte que, personalment, m’il·lusiona. De tu depèn que un dels llibres publicats arribi a les llibreries. Com?
Doncs adquirint edicions sota demanda i a preu de cost – el cost de producció més les despeses de, amb un volum de vendes concrets, distribuir els llibres pels canals de distribució més tradicionals.
El Somni dels Bruts inclou les peces d’una novel·la que escriuen els seus personatges i que ha començat amb les paraules d’un vàndal; un seguit de viatges diferents, dels quals ja en pots llegir la primera perla; un somni d’infantesa; o tants d’altres moments de gaudi personal traduïts en esquinçada lletra. Les opcions s’hi van presentant en un enfilall de llibres en paper que poden resultar tota una relíquia. Primers números que, si fan fortuna i acaben entrant al mercat editorial més convencional, seran incunables ben preuats.
Per tot això i un xic més, el Cau abandona els dimecres i esdevé carn de dilluns i de divendres.
Bon profit i gràcies per acompanyar-me en aquests gairebé vuit anys de vida compromesa i salvatge.
A fi de comptes, no es pot menjar caviar cada dia..
..i si es mengés, no se li trobaria el mateix gust..
..i si se li trobés el mateix gust, s’acabarien les reserves de caviar..
..i si no s’acabessin..