Diálogo con Navegante
Deixa un comentariFins i tot els pares novells tenim instants de solitud quan són vacances. Instants que, en el meu cas, han omplert tres lectures agraïdes i sàvies.
El viatge el vaig iniciar amb un clàssic recuperat i de curiosa lectura. Rayuela no només fou company de viatge, sinó que la mística de les seves pàgines esdevingué bar a Càdis i una xarrancs en les humides arenes de la baixamar de Rota.
Seguidament, vaig tenir el plaer d’endinsar-me en els orígens del futbol a Sevilla, uns orígens mariners i emparentats amb Huelva, indret on les mines de Rio Tinto podrien ser el telúric origen del futbol a la pell de brau.
L’estiu ha acabat amb un sacrifici arcà, amb una veneració precristiana i mediterrània. I és que, el Diálogo con Navegante, és un artefacte de mil lectures.
La més senzilla i complaent amb el lector mandrós és la defensa de la festa de braus. Però restar en aquesta fina pell, desmereix la força d’uns escrits que s’originen en un d’aquells instants crítics que la vida et porta: José Tomàs, segons els entesos el millor torero del món, pateix una enganxada a Aguascalientes que és ben a punt de llevar-li la vida. Navegante esdevé així el brau més famós de la història d’aquest bàrbar art on la vida i la mort ballen tan plegades com el brau i l’home.
Recomanada lectura d’un conjunt de relats breus que, voltant l’escrit parit pel príncep de Galapagar, t’endinsa en un món tan llunyà com íntim, tan bàrbar com delicat, tan instintiu com filosòfic. Fins i tot, si ets prou afinat, podràs aplicar els coneixements adquirits a móns tan llunyans als de la Festa com poden ser les relacions polítiques a la pell de brau o moltes situacions de la vida i la feina on el ball entre la vida i la mort resta amagat en artificis i mentides, il•lusions de triler i cadenes jeràrquiques.