El Cau de l'Ós Bru de Taradell

La Festa Major d’Hivern de Taradell es caracteritza sobre tot per ser una festivitat on els balls tradicionals hi tenen un paper cabdal. De fet, l’Esbart Sant Genís, en plena celebració del 50è aniversari de l’agrupació, va sorgir al voltant del tradicional Ball del Ciri que centra els actes d’aquesta jornada.

Enguany, la Festa va començar divendres al vespre amb una celebració, la del cinquè aniversari de la Biblioteca local, que va servir d’homenatge a la persona a qui el govern del moment va voler dedicar, amb molt bon criteri, la nova seu dels llibres a Taradell: Mossèn Antoni Pladevall, o com ell digué en l’acte suara esmentat, "en Ton de Can Parrella". I és que, com deia en el número 696 de la Revista Taradell, Mossèn Pladevall és un dels tres "Mossèns del Coneixement" que ha donat el poble de Taradell.

L’acte, agombolat en l’emotivitat que els homenatges porten aparellada, va comptar amb l’assistència de dos amics de l’homenatjat: en Max Canher, iniciador incombustible de mil-i-una iniciatives de l’estil de l’Enciclopedia Catalana o del Departament de Cultura de la Generalitat; i de l’Albert Manent, prolífic escriptor maresmenc i company de fatigues dels suara esmentats prohoms en els anys en què arremangar-se era, i potser encara ho és, una obligació nacional.

També vam gaudir d’un d’aquells plaers cada cop més escadussers en els actes propers: La veu d’una soprano de nivell i les notes de peces d’aquesta música que més que clàssica n’haurien de dir eterna.

Records i més records d’un reconegut historiador local, d’aquells que tafanegen la història a la menuda i són capaços de transmetre’n les pedres i la il·lusió, i mossèn, d’aquells que saben ser-ho des de la modèstia intel·ligent, que les circumstàncies de la vida van endinsar en el món de la política amb una Direcció General de Patrimoni d’un incipient Departament de Cultura en plena creació.

L’acte va cloure amb un brindis que, ja de nou en plena celebració dels cinc anys de la seu de la cultura de Taradell, va canviar tinta i paper per cava i canapès.

Diumenge al matí, va ser l’hora del Ball del Ciri, cerimonial festa que es remunta als temps d’expansió econòmica del municipi, els anys en què paraires i teixidors s’aplegaven sota l’advocació d’algun patró o patrona dels que a l’Església hi tenien el seu altar. Emmarcats en el 50è. aniversari de l’Esbart esmentat al principi d’aquest relat, l’acte va permetre de mostrar la vitalitat de la institució i l’amor del poble per les danses amb un multitudinari Galop d’entrada, tant propi de la institució dansaire taradallenca.

El sublim concert de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà va cloure aquestes festes que, fetes a continuació de la Festa dels Tonis, agermana vilatans i pagesos en ple mes de gener.