El Cau de l'Ós Bru de Taradell

– Lluís, per accelerar aquest projecte, hauries d?instal·lar-te un dies a Sistemes.

Oh! No! Sistemes! Sistemes, no! Si us Plau! Sistemes, noooooo!

El Departament maleït! La caixa fosca on habiten aquells éssers desconeguts que parlen un llenguatge precís i ordenat! Un idioma allunyat de qualsevol realitat quotidiana. Sistemes! La dimensió desconeguda, el submón dels trastos impossibles. A Sistemes. Desterrat a Sistemes…

Malauradament, els operaris ens devem als funcionals. Ells controlen els nostres circuits i ens menen vers camins laborals que ens són inescrutables. És així com no vaig tenir més remei que entrar en aquell fosc indret on stagging és un lloc tant real com hubglo, les coses poden estar al Dev i pots passejar-te per les llunes de Tridion amb un gatet sota el braç.

El primer dia, el neguit em dominava mentre les plantes dels peus colpejaven el terra de la primera planta de la Seu Central. Tenia por. Què hi havia al fons d?aquell pis? Quins misteris guardava el racó ocult i misteriós del Senyor de les Valls de Ribes? Què em podia passar en terra forastera i llunyana? Seria ben rebut un no-ningú en el país de l?ordre? Vaig seure a la taula que m?havien assignat i vaig prémer el botonet d?arrancada de l?ordinador. Tot semblava correcte. Era sol i començava a tranquil·litzar-me. Ara com ara, aquell lloc semblava un espai més de l?empresa. Un espai més… i prou.

No va trigar massa en aparèixer el primer dels autòctons d?aquell indret. ?Bon dia? va llençar la veu més coneguda del planeta Sistemes. Era la cancerbera del lloc, la filtradora d?incidències, la repartidora d?usuaris entre els trafeguts minairons de l?equip en qüestió. Carai!, vaig pensar jo: En aquest país es diuen ?bon dia?!

Cada estrany ésser del sector de les xarxes, els ordinadors, els programes, els fòtils i tot això que arribava, saludava en un idioma que m?era comprensible. Com podia ser? Parlàvem la mateixa llengua? No podia entendre res. Aquell grup, l?accés al món dels quals es produïa a través d?un estri informàtic anomenat C.S.I., es saludaven en arribar a la feina i, el més espectacular encara, també ho feien en tancar la jornada laboral!

Un dia a Sistemes és ben curiós. La gent no para de bellugar-se i feinejar. N?hi ha que es reuneixen entre ells o amb gent de fóra, d?altres van solventant incidències dels ordinadors del personal de l?empresa. N?hi ha que, fins i tot, atenen als usuaris per telèfon! Oh! Déu! Informàtics utilitzant un telèfon! Com pot ser?

Uns dies a Sistemes permeten veure el gap existent entre una feina -la de les xarxes i els ordinadors-, que demana de màxima concentració i concreció; i les demandes dels usuaris del servei, especialistes qualificats ?possiblement- en altres temàtiques, però veritables analfabets digitals o, si més no, impossibilitats de concretar les seves demandes per tal de facilitar-ne la solució. Ei! ?sin acritú? com deia aquell, que jo sóc del grup dels inconcrets, eh!

Passar un període de convivències a Sistemes és una experiència altament recomanable. Després de passar-hi et creus més capacitat per ser curós en les consultes i les incidències que els envies, creus que la propera vegada que els n?enviïs una, no serà del tradicional estil del ?no funciona res, no puc treballar?. Si més no, et creus capaç de definir on ha passat i quin missatge d?error ha aparegut en pantalla…

… Suposo que el síndrome del bon usuari té caducitat i que no recordaré res de res ben aviat…

… o no.