El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Cantar com un ós

Deixa un comentari

Donant un tomb per Last.fm, un dels invents comunitaris que més a prosperat en els darrers temps a Internet, no m?he estat de cercar grups que tinguin l?ós com a bestiar de referència en el seu nom. Pensava que no en trobaria gaires, però aquella mateixa força que ha fet aquest animal protagonista de força històries d?arreu del món, també es manté en aquest segle actual, amb un bon gruix de grups de música que el tenen per referent.

Grups com els britànics Bear de Chris Trout, el projecte personal de Pierre Caron, cantautor experimental francès, els nord-americans Bear d?Allan Barrett Van Cleave o els intimistes francesos Ours són una mostra del centenar llarg de grups que utilitzen aquest referent. En conjunt, es tracta de conjunts força intimistes i experimentals, molts d?ells sorgits de la força d?un sol cantautor automarginat del corpus social i musical mediatitzat i mediàtic. Cal destacar, en aquest sentit, Minus the Bear, una banda de Seattle que s?ubica en aquesta àmplia i variada familia del rock independent; o el també personalista Grizzly Bear d?Edward Droste, convertit ara en banda, com no, eclèctica i experimental.

De grups i artistes n?hi ha per triar i remenar, però pràcticament tots, tenen alguns punts en comú: el seu origen com a experiment personal i eclèctic d?un individu, l?intimisme dels temes i les músiques, un irònic humor intel·ligent de fons i un respecte manifest per la individualitat de la persona en entorns socials complexos.

Finalment, però, i a tall d?anècdota local, resta fixar l?atenció en els estripats referents que van servir al punk nostrat del segle passat, per generar grups com El Oso Yonqui. Una formació que treia ?i potser encara treu- la ràbia de la injusticia social per barriades, festes majors i casals amb lletres com:

Ei Paquirri, ¿qué te pasa?
¿Qué es eso que te traspasa?
La venganza animal
ha pasado por tu casa.

Asesino de inocentes,
ahora sabrás lo que sienten.
Lo que antes era tu oficio
ahora es tu puta muerte.

I és que, com titula un internauta, "donde hay poca justícia es un peligro tener razón." Eps! Si la raó es pot tenir alguna vegada, és clar.

Aquesta entrada s'ha publicat en 10b. Calaix de sastre el 7 de juny de 2007 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.