El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Una de les facetes més interessants i desconegudes de les calçotades fetes a casa és el making off, el moment previ que, com en tots els esdeveniments, barregen els nervis de l’estrena, el neguit perquè tot surti bé i aquell cuquet que et fa feliç i que et suavitza els moments de tensió.

Els making off de les home made calçotades tenen també un punt de retrobament. I és que, més enllà de les compres mecàniques, hom es torna a trobar amb en Moreno del Mercat. Ens veiem un cop a l’any, ja que no és la parada que ens farceix de fruites i verdures, però, en el món dels calçots, hi tenen la mà trencada, fins i tot en un any de calçots congelats per les condicions d’un febrer que ha estat més fred que en d’altres anyades.

Però deixem les prèvies de la cosa i entrem al making off com Déu mana.

Dissabte, dos quarts de nou del matí. Can Pepitu, Taradell
Encara fa un xic de fresca, però el cel, d’un blau lluminós i pur, anuncia una jornada assolellada. Per a fer una bona calçotada, cal un bon esmorzar: pa torrat i de pagès, un bon formatge de cabra, bull negre i un fuet sec, vi de la bota i un cafè fet amb la dolçor més entranyable.

Després, ja amb les energies carregades, anem fins als bidons d’aigua de regar l’hort i traiem el glaç acumulat en les nits de fred intens que han cobert el sòl aquestes setmanes. Aquest serà el gel pel cubell de les begudes: refrescos i cerveses, cerveses i aigua i algun vi blanc de bon raïm.

Seguidament, omplim de llenya la senalla i anem a la llar de foc per començar un ritual que es va perdent amb els anys. Sempre he vist a mon pare com un déu misteriós en aquests moments… i mira que me n’ha explicat els secrets moltes vegades, però, cada cop que encén un foc, em quedo amb un pam de nas. Com pot encendre’l tan ràpid?

Amb les flames dansant dins la llar, apleguem les tres caixes de calçots i anem traient arrels, arrancant fulles cremades i posant els calçots en aigua. Un mano a mano, amanit de sana conversa, que ha deixat cinc galledes plenes de calçots a l’hort de casa.

Entremig, una aturada: A Cals Veïns que tenen taules. Viatges amb cadires, primer; amb cavallets, tot seguit; i, finalment, amb els tres imponents taulons on encabirem els aliments d’aquesta augusta jornada. Els veïns ens miren encuriosits i mostren la seva alegria en saber que, aquell dia, el carrer serà un xic més viu.

Dissabte, quarts d’onze del matí. Can Pepitu, Taradell
Una mitjana, dues botifarres i una panxeta per persona. Obrim els embalums, punxem la botifarra i, apa vinga! A suar dins la llar més estimada.

Mentre la botifarra rabia, salem la panxeta a balquena.

– La panxeta sense sal, queda trista, esllanguida i no val res.

Les botifarres precuinades surten de les grielles i les tallem en dignes trossos, mentre hi posem les mitjanes – tot just enfarinades amb un punt de sal-. Quan la carn és dauradeta es reserva en un recipient i la panxeta a supurar tot el seu greix.

Mentre la panxeta fa via, posem la tirallonga de taules i cadires, tovalles de paper, trenta-cinc plats, forquilles i ganivets. Fa patxoca tot plegat i, si hom para el magí, ja sent la gresca dels convidats a l’esdeveniment.

Dins la cuina, l’alquímia calçotera passa de generació en generació. Dins del temple dels aliments, mare i nora amoroseixen la salsa dels calçots: tallen i piquen i trien i escalfen i… ancestral recepta de fruits secs i verduretes que resulta força estranya.

Dissabte, dotze del migdia. Can Pepitu. Taradell
Tres senalles ben farcides de branquillons són el carburant que entra en la llar de foc per a tornar a incendiar-ho tot i donar la ferma flama que als calçots donin gustet. De fregida en fregida es van omplint les teules amb aquests aliments. Seran horetes de tomba i gira que ens hem proposat de millorar de cara a l’any vinent, car enguany ens ha enxampat la gent amb el calçot encara fred.

Dissabte, una del migdia. Can Pepitu. Taradell
Miro el rellotge, ja és l’hora. Obrim portes i que comenci l’espectacle!

Trec patates i olives, gots i alguna beguda i començo a parar la orella per a veure qui arriba primer.

Arribada la primera, tanquem el making off per deixar que gaudeixin la festa, convidats i amfitrions. Tan sols un apunt final per escalfar la carn i seguir fent calçots, amb la remor de la vida que va colpejant l’experimentada roca que, per uns moments, sent com retorna als temps antics, on els boscos eren l’escenari de les barbacoes de pagès, d’aquelles festes que van posar l’espurna d’aquestes noves brases.