Cal ser dona per ser bruixa
Deixa un comentari"Ser dona és la condició indispensable per esdevenir bruixa".
D’aquesta manera aparentment tant bèstia comença el capítol de llegendes del Pirineu dedicat a les dones del llibre que, ara com ara, em té robades les hores i m’ajuda a esbargir-me d’aquest món de mones histèriques i enrampades que m’ha tocat viure.
Ràpidament, però, advertim un canvi en l?autor. És allà on no s?està de dir-nos que les bruixes "són, per damunt de tot, dones revoltades de nit contra la submissió de què són objecte a la llum del dia, quan han de suportar unes normes establertes pel i per al mascle."
La presentació de les llegendes i mites que tenen les dones per protagonistes segueix. Però avui, és 14 de febrer i aixó demana de prendre-s?ho amb calma i donar quatre toms per la vida de les dones d?altres temps, sempre feinejant, sempre amatents als desitjos del pare, primer; del marit, després; dels fills, en simultani. No és el mateix un cortesà que una cortesana. U home de vida que una dona de la vida. Se?n trobarien molts més, però tampoc cal abusar dels significats contradictoris dels mots.
Diuen que les coses han canviat força. No ho sé. A vegades em sembla que hi ha casos on les tornes s?han invertit i d?altres on l?esperit amatent de la dona és incapaç de treure?s el jou de la tradició i la cultura apresa. Buf! És tant complexe el món interior de les persones per algú que s?ho mira des de la distància de la soledat.
El cas és que les dones ja no s?han d?envolar en una escombra per trobar-se de nit en un racó del bosc per sentir-se lliures. O potser sí?
¿Seran les discoteques o els cursos dels casals o les habitacions de les amigues o… d?ara els espais on es troben per exercir el dolç art de la bruixeria? O és aquesta la cara moderna dels antics balls de festa major i els aplecs per lloar sants més o menys mitificats?
No ho sé, la qüestió és que la canalla creix. Les nenes, sense adonar-se?n, es fan dones, canvien les seves cabòries. I avui encara és 14 de febrer.
Sense espelmes al davant i a punt de començar a treballar, m?agradaria que, qui avui en fa tretze, no necessiti revoltar-se de nit contra la submissió de què són obejcte les de la seva mena a la llum del dia. Desitjaria que sabés protegir-se de les normes establertes per i per al mascle. Voldria que sentís el desig de la justicia. Si més no, li desitjaria la capacitat de somniar i de saber seguir l?estel de la seva il·lusió en la barca de la revolta per un present millor.
aquí trobaràs el meu somni:
roserortiz.blogspot.com
Gracies pels teus desitjos i consells, os bru ets el millor !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!