El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Encara recordo les capcinades que, de menut, feia a la barberia sense nom en la memòria que hi havia darrera la Torre dels Triangles.

L’home, tan modest i tímits com simpàtic i professional, em retorna a la memòria cada cop que m’apropo a un d’aquests espais, l’objectiu dels quals és allunyar l’aspecte físic de l’home de la del més proper dels primats.

Sempre m’ha sorprès l’habilitat de barbers i perruqueres, o estilstes, per moure les tissores amb tanta precissió i velocitat alhora.

Dels tissoretes més recents, trobo a faltar la navalla magistral i la pinta suau d’en Morell de Taradell. Home afable, de tarannà amable i amb tall clàssic i encisador.

Però taradellenc quàntic com sóc, els meus pèls s’han allunyat de les mans d’en Morell que, jubilat, ha deixat pas a les noves generacions, i jo, la vida mana, li he fe el salt a la barcelonina.

I és que, per les velles llacunes del Poblenou, un parell de xiroies xicotes menen la nau d’un Saló de Bellesa, tot barrinant la manera de tirar-lo endavant amb un catàleg de serveis tan ampli que un servidor s’hi perd.

Vaig trobar el PelNou de Pere IV un dia de grenyes sobreres. Era a la feina i volia aprofitar el descans de migdia per trasquilar-me com una ovella. Fou Sant Google qui em presentà aquest negoci i, quan sóc a la feina, cap allà que vaig.

Jo només m’hi tallo el cabell, però les veïnes i els veïns de bé poden tenir cura de tot plegat: cabells, ungles, massatges relaxants, …

Però només sé ser fidel a la dona, si més no d’obra, i per aquest motiu potser o pel menys lubricant de tenir pis llogat allà on Gràcia perd el seu nom i guanya el seu nord, recentment m’he trobat un nou temple pels peluts.

La història que hi ha darrera de la barber shop del carren Gran si non e vera, e ben trobata. Un cafetonet, un xic de conversa, una noia, dos barbers i una història cosmopolita i tan pròpia de la Gràcia hipster i romanticona.

Als lletraferits aquests relats ens enamoren i si, a més, el barber és un professional de la tissora i la navalla, ja teniu un client més o menys fidelitzat que pot rememorar l’Equador mentre un xilè li escapça la cabellera.

I tot recordant aquell senyor que, a Pels pèls, deia com nosaltres:

-Jo visc a la Diagonal – per afegir-hi tot seguit – al Poblenou.