El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Ara que s’ha acabat el mes d’abril i, per tant, ha acabat l’Abril Poètic 2014 que, encertadament, organitza la Biblioteca de Taradell, m´ha semblat un bon moment per a fer pública als lectors d’aquest bloc la poesia que hi vaig presentar i que ha estat visible en bell format a l’esmentat temple de les lletres.

Dins una alzina de pedra
alçada en plena ciutat
la remenuda oreneta
es mira el cim elevat.

És la menuda de casa,
farcida de curiositat,
i, per això, ja s’enfila
per a sortir-ne volant.

Vol atànyer el cim proper,
tot aprofitant la ventada
per, aixecant-se irreverent,
envolar-se per sobre les cases.

-Ai fillet! No t’enfilessis!
que a terra podries caure.
-Ai mare! No m’atabalis
que. jo sol ja sé cuidar-me.

Un mal vent ja se l’emporta!
Ben fort plora la mare!
Però el pare, que és molt valent,
resta amb ses ales mullades.

El menut ja n’és salvat,
però l’actiu amor del pare
l’ha deixat vent difunt
i amb les ales trencades.

La mare que no ho ha vist,
dolçament, a la filla
amanyaga.

El pare, en un raconet,
somriu cofoi
mentre els ulls apaga.

Així que, xiquets,
ja ho sabeu: Quan arribi el vent
furient, no mateu
al vostre pare.

Des del cim de la Casa Claudi Alzina,
Barcelona, febrer 2014
Lluís Mauri i Sellés