El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Avui és l’omnia sanctorum i això vol dir que ahir fou la castanyada i demà el dia de difunts, tres festivitats que, de fet, en són una i que em donen peu a recollir tots aquells escrits que, presentats en aquest bloc, en edicions anteriors, podríem considerar difunts al món digital.

Tomba Prima:
31 d’octubre de 2004: De castanyes i carbasses
Una reflexió al voltant del cisma existent entre dues maneres de celebrar una diada precristiana.

Tomba Secunda:
1 de novembre de 2005 – Si jo fos el pare del meu rebesavi
Revisitem una possible castanyada al mas rural on vivia en Josep Mauri, avantpassat de qui escriu aquestes ratlles.

Tomba Tertia:
1 de novembre de 2006 – La Marxa dels Menestrals
Un episodi d’un possible relat a cavall de A Santa Companha i El viaje a niguna parte amb un toc de gran jornada castellera a Vilafranca.

Tomba Quarta:
31 d’octubre de 2007 – Yabal Sulayr (6ª part: Sobre els núvols)
Una de les etapes d’una incursió per terres màgiques i de llegenda on, per cert, apareixen castanyes.

Tomba Quinta:
1 de novembre de 2008 – Bona nit d’ànimes
Una petita sorpresa per a cinèfils.

Tomba Sexta:
1 de novembre de 2008 – Destil·lant metzines d’amor
És una peça sobre músiques i sentiments sorgits a la vora d’un llacuna equatorial.

Tomba Septima:
2 de novembre de 2009 – Tardor montsenyenca
Un relat ben bonic, mal m’està dir-ho, d’una de les excursions més belles que hom pot fer aprofitant la festivitat de Tots Sants.

Tomba Octava:
1 de novembre de 2010 – Tot Sant(s)tuaris
Una crònica comparada, si es vol, de dues excursions molt pròpies d’aquestes tardorals dates.

Tomba Nona:
31 d’octubre de 2011 – Pinzellades de #castanyada – Truc o tracte al #Montseny
Una misteriosa visita al màgic indret que ens proveeix de castanyes pels nostres difunts.

Tomba Decima:
2 de novembre de 2011 – Primer relat a llaor dels difunts – Bones companyies
Un relat d’una castanyada on només hi ha difunts propers, d’aquells que es troben a faltar i te’n recordes.

Tomba Undecima:
I, com és de suposar, tan d’amor pels saborosos fruits de tardor, amb les castanyes com a icona, i amb difunts per companyia, no podia acabar d’altra manera que amb una goluda vigilia de castanyes que gairebé em fa difunt.

Tomba duodecima: