Totxanes, totxos i maons

Com cada matí de divendres el primer que he fet en entrar al web de l’Avui és anar a buscar l’article del Salvador Cardús i la corresponent il·lustració de la Cristina Losantos, una dibuixant que jo estimo especialment (vegeu aquí).

La meva sorpresa ha estat trobar que l’article d’en Cardús -“Ni que sigui a ulls clucs”, n’és el títol (vegeu-lo aquí)- i sobretot la imatge de la Cristina Losantos que l’i·lustra (la reprodueixo a l’esquerra) descriuen de manera molt més precisa i contundent allò que jo explicava abans d’ahir (vegeu aquí) a propòsit del que vaig batejar com a “Mètode Totxanes de votació per a parelles ben avingudes i electoralment indecises”.  (n’hi ha més)

Val a dir que ha estat un apunt força celebrat per la parròquia de seguidors d’aquestes Totxanes ja que ha suscitat una dotzena llarga de correus a la meva bústia i tots -“rara avis”- amb una absoluta unanimitat en el sentit de dir-me que els semblava una idea excel·lent que posarien en pràctica el proper dia 9.

Celebro, doncs, que hi hagi una dotzena llarga de persones que em llegeixen i que estan d’acord amb les meves teories no sempre presentables, ho reconec, en segons quins cercles.

I també ho celebro perquè, alhora que demostra que hi ha almenys una dotzena llarga de parelles indecises, vull pensar que indica també que hi ha la mateixa xifra de parelles ben avingudes. I està molt bé, això d’estar ben avingut amb el parent o la parenta. En dono fe.