Des de fa una pila d’anys, cada dos mesos vaig al barber perquè em talli el pèl. Pel ritme de creixement dels meus cabells sembla que és la freqüència ideal i la tinc tan assumida que abans de sortir de la botiga ja anoto a l’agenda la propera cita. Avui tocava, he fet el fet
No és pas avui, ni de bon tros, la primera vegada que destaco un article de Xavier Roig i si voleu comprovar-ho entreu en aquest enllaç i concentreu-vos només en les tres primeres pàgines que us apareixeran. Allí trobareu aplegades totes les referències a Roig que he fet -generalment reproduccions dels seus articles- de 2005
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior capítol) El vídeo amb el segon capítol seleccionat de la sessió que es va fer a casa meva el 26 de maig de 2021 es aquest: (vegeu-lo aquí). Es titula ‘L’escola i el descobriment del llatí’ i en els tres minuts que dura parlo de com vaig descobrir,
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al
Tot preparant el viatge a Nàpols que farem properament amb la nostra néta Mila –quarta etapa de la seva introducció italiana després de passar per Venècia, Roma i Florència— em trobo amb un concepte que fins ara m’era desconegut: el ‘caffè sospeso’, que podríem traduir com ‘cafè pendent’ o ‘cafè a compte’. Investigant per la
(La sèrie comença aquí) El vídeo amb el primer capítol seleccionat de la sessió que es va fer a casa meva el 26 de maig de 2021 es aquest: (vegeu-lo aquí). Es titula ‘Un fill de la ràdio’ i explico com la gent de la meva generació va tenir la ràdio com a element de distracció
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al
Els divendres alterns una de les primeres coses que faig de bon matí és llegir l’article que el meu estimat Josep Valls publica a les pàgines d’El Punt Avui amb la seguretat que aquesta experiència lectora (i matinera) l’entomaré com una saníssima injecció de seny de cara al començament del nou dia. L’article d’avui (aquí
(Com si fos una explicació per als meus néts Mila, Tom i Guiu) En un apunt recent comentava que mon pare escrivia sempre amb ploma estilogràfica. La progressiva popularització del bolígraf, al llarg dels anys cinquanta i dels primers seixanta, li va arribar, és clar, i mentiria si digués que no feia servir mai el
Aquests dies de poc escriure i molt llegir he tingut ben present, en canvi, la figura de dos joves acabats de casar que festegen la seva nova situació passejant per Montserrat. Són els meus pares, que es varen casar a la parròquia barcelonina de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa (precisament el lloc
A part de la cita setmanal amb els articles de Gabriele Romagnoli és ben cert que darrerament aquest Bloc ha travessat per un període de silenci que no és habitual. Sobretot ara que falten molt poques setmanes perquè les Totxanes compleixin vint anys d’existència. Com tot a la vida, hi ha una explicació. Dos viatges
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al
Ep! Què passa amb el Romagnoli de cada dissabte. Doncs passa que, com us vaig avisar al final del Romagnoli del dissabte passat (aquest) avui faig festa. Però no us hi amoïneu. No només tindreu la vostra ració habitual de primeres coses boniques el dissabte que ve, sinó que és molt possible que, enmig de
Per una raó que de seguida explicaré, avui evocaré les guardioles de la meva vida. Un concepte que fins ara no havia comentat en aquestes Totxanes segurament perquè no tinc gaires records d’infantesa lligats a aquest estri dedicat a atresorar cèntims destinats a allò que abans es deia ‘iniciar-se en l’estalvi’. Recordo alguna guardiola trencada