Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

(Vegeu aquí l’anterior capítol)

El vídeo amb el segon capítol seleccionat de la sessió que es va fer a casa meva el 26 de maig de 2021 es aquest: (vegeu-lo aquí).

Es titula ‘L’escola i el descobriment del llatí’ i en els tres minuts que dura parlo de com vaig descobrir, quan estudiava el Batxillerat, el Llatí, que era una de les assignatures del programa d’aleshores.

En aquella acadèmia de pis en un principal de la Gran Via de Barcelona -a tocar del carrer Villarroel on hi havia el cinema Excelsior, desaparegut fa quaranta anys- vaig ser afortunat amb el professor que em va tocar: el senyor Sáinz (o Sáez, que mai ho vaig acabar de definir). Amb ell, i de la mà dels autors clàssics, em va ser molt més fàcil entendre aquella assignatura com l’assumpció d’un esplèndid mecanisme que m’ensenyava a estructurar el pensament i convertir-lo en llenguatge. Parlat o escrit. Com una fàbrica de raonar de manera endreçada i ordenada.

Com no podia ser altrament, en aquestes Totxanes he parlat molt sovint de les meves afinitats i experiències amb el llatí. A continuació us en detallo uns quants apunts que parlen d’aquest tema.

• Un dels més antics és de setembre de 2007, el vaig titular ‘Carmeta Burana’ (ja veureu per què) i el podeu llegir aquí.
• Tres anys després, el novembre de 2010, vaig escriure aquest, titulat ‘Puyal, el llatí i el pare Lasheras’.
• L’octubre de 2016 vaig escriure una mini-sèrie de dos apunts titulats genèricament ‘Introibo ad altare Dei’: els diacrítics i jo’. Els podeu llegir aquí, el primer, i aquí el segon.
• Cinc anys abans, l’octubre de 2011, vaig evocar en aquest apunt de la sèrie ‘Me’n recordo’ els diumenges de la meva infantesa que anàvem amb els pares a oir missa a l’ermita de Bellvitge, molt abans que es comencés a construir al seu voltant el barri que ara coneixem.
• Com que la reivindicació del coneixement de la llengua llatina està íntimament relacionada, al meu parer, amb un ensenyament en el qual hi hagi una notable presència de conceptes humanístics el gener de 2014 vaig fer-me ressò d’un manifest que se li havia fet arribar a la conselleria d’Educació de la Generalitat. L’apunt es titula ‘Unes humanitats amb futur: el manifest’ i el podeu llegir aquí.
• I com a demostració de la importància de saber incorporar les sentències llatines a la vida quotidiana el mes de desembre de 2006 vaig escriure aquest apunt que vaig titular ‘Audaces fortuna iuvat: carta a qui jo sé’ en el qual apareixen batalletes familiars de generacions anteriors.

En el vídeo parlo també, cap al final, de l’hàbit de comprar i llegir diaris que tinc arrelat des de la meva adolescència. Podria enllaçar amb una bona pila d’apunts però crec que us pot fer gràcia llegir la sèrie de tres que trobareu aquí sota ja que, en certa manera -tot parlant d’un mític combat de boxa entre l’hongarès Laszlo Papp i Luís Folledo celebrat a Madrid l’any 1963- explico els orígens de la meva dèria pels jocs de paraules.

• La sèrie la vaig escriure els mesos de maig i juny de 2017, es titula ‘Llegó Laszlo… ¡¡y Papp!!’ i la podeu llegir en aquest apunt, en aquest i, per acabar, en aquest altre.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!