Totxanes, totxos i maons

Com la majoria dels dissabtes tenim a dinar la mare de l’A. i mon pare. Avui ens ha agafat per evocar l’època que les llibretes d’estalvi de la Caixa les emplenaven a mà amb una cal·ligrafia de ploma estilogràfica de pulcritud exemplar.

Les recordo perfectament, aquelles llibretes. Eren uns quaderns prims i apaïsats de tapes grises i amb els fulls interiors ratllats (què estrany se’m feia que les papereries tinguessin "libros rayados") amb columnes per posar-hi respectivament la data, l’import -ingressos i reintegres- i el saldo resultant.

Després, xerrant xerrant, hem passat a l’època en què tota la publicitat ens arribava a través de la ràdio. Eren uns anuncis ingenus, amb unes locucions emfàtiques que ara, en recordar-los, em porten amb la imaginació cap a aquells anys finals de la dècada dels 50 i els següents dels 60.  Els anys, per exemple, de la primera olla a pressió que ens va arribar i que s’anunciava dient: "Olla francesa SEB-Magefesa. Jamás puede explotar".  (n’hi ha més)

Evidentment el debat sobre la eficàcia d’aquell nou enginy girava al voltant del possible perill que l’olla fes un pet amb la pressió interna. Per això totes les marques posaven l’èmfasi en la garantia que oferien les seves vàlvules de seguretat. A part de la curiosa referència als orígens francesos del producte, SEB-Magefesa va ser la marca que, al meu parer, va saber dir-ho de la manera més clara, concisa i contundent: "jamás puede explotar". I punt.

En només una estona de sobretaula hem fet aflorar a la memòria una dotzena ben bona d’eslògans. No cal dir que ja he obert un arxiu amb el nom de "Publicitat antiga" en el qual hi penso entaforar tots els que recordi. Vegem-ne l’inventari:

* "Chiclé Bazoka siempre en la boca"
* "Cafés Tomoca, del cafetal a su boca"
* "Dijo Sema y se durmió… Y como nuevo despertó" (matalassos)
* "Cafetera exprés Oroley, con menos café mejor café"
* "Para rasguños y heriditas, Tiritas"
* "Juventud, belleza y lozanía: Bella Aurora cada día" (cosmètics)
* "Perlas Majórica, no se distinguen de las verdaderas"
* "Con Sigma la tela se cose sola" i "El tiempo es oro y Sigma es un tesoro" (màquines de cosir)
* "Lectric Shave Williams: evita irritaciones, evapora el sudor, lubrica la piel y endereza la barba"
* "Quien sabe lo que se guisa compra siempre sopa Prisa"

La medalla d’or, però, crec que se l’emporta una campanya de finals dels anys 50 que tenia com a objectiu incrementar el consum de vi entre la població. L’esquer eren uns vals de color verd -el "boleto verde"- que, de la mateixa manera que faria després el "Cupón Ahorro del Hogar", es podien canviar per premis de diversa importància en funció del nombre de vals aplegats.

L’eslogan era dels que fan època: "Boleto Verde, el abstemio no tiene premio".