Totxanes, totxos i maons

No sé si se’m nota gaire però he de confessar que sóc un col·leccionista nat. Al llarg de la meva vida he col·leccionat de tot: segells, xapes, cromos, adhesius, bitllets capicua, postals, primers números de diaris i revistes, banderins, cartells, “pins” i un llarguíssim etcètera.

De fet, no ha estat fins fa poc que he arribat a entendre dos principis indiscutibles. El primer és que no hi ha cap col·lecció que tingui un final. El segon és que la impenetrabilitat dels cossos és una llei física que no falla mai.  (n’hi ha més)

Vull dir amb això que l’espai és finit. I que l’espai d’un pis de Barcelona encara ho és més, de finit.

Per tot plegat des de fa uns anys la meva dèria ha evolucionat i he passat de ser col·leccionista d’objectes a col·leccionista de paraules, que tampoc tenen un final però que ocupen moooolt menys espai.

Així doncs, amb gran alegria de l’A. he substituït els àlbums que s’apilonaven pels armaris per les llistes que resideixen en el disc dur del meu ordinador. És la meva particular “Miscel·lània Isern” -en la línia de les obres del gran Ben Schott al qual imito sense el més mínim pudor- formada per llistes de frases fetes, de refranys, de mots i expressions que no hauríem de deixar que es perdessin,  de frases caçades a l’atzar pel carrer, en una cua o al metro, d’eslògans publicitaris de quan era jove, del que jo dic “toponímia amb empaque” -Rodrigatos de la Obispalía, Villalibre de la Jurisdicción i també Peñaranda de Bracamonte, Monteagudo de las Vicarías, Castellfollit de Riubregós i Navarredonda de la Rinconada- més un altre llaaaarg etcètera.

Potser la llista que em dóna més feina i, alhora, més satisfaccions és la que he batejat amb el nom d'”Esdeveniments”. La vaig començar fa vuit anys amb la intenció de fixar les dates importants de l’àmbit familiar -casaments, bateigs, primeres comunions, defuncions, llocs on anem de vacances, regals de Reis, compres importants, canvis de moto, canvis de feina, incidències de salut…- des de l’any 1950, el del meu naixement, fins avui.

A poc a poc, però, la llista va anar creixent i expandint-se amb la incorporació d’esdeveniments històrics d’interès general fins arribar a un document Word que en aquests moments té una seixantena de pàgines i que si Déu vol ha de superar el centenar.

Gràcies a aquesta informació que vaig atresorant sense adonar-me’n puc escriure coses com el paràgraf inicial de l’apunt en el que evocava la meva relació de jove amb el món dels escacs (vegeu-lo aquí) i que em permetia situar una experiència personal molt concreta en un context que crec que ajuda a qui em llegeix a fer-se una idea més exacta de l’època que descric.

Les fonts d’on extrec aquesta informació són múltiples i, de fet, si no anés pel món amb l’antena en posició d’alerta la majoria de les vegades se m’escaparien autèntiques perles.

D’un temps ençà els diaris acostumen a tenir una petita secció diària d’efemèrides on expliquen quines coses es varen esdevenir tal dia com avui de fa vuit, vuitanta o vuit-cents anys. Jo, ja ho he dit, limito la meva cacera a tot el que m’interessa i que es va esdevenir des de l’1 de gener de 1950 fins ara. I vistos els resultats no em puc pas queixar.

És per això que tinc un interès molt especial per veure com seran les efemèrides de demà, 29 de febrer. Un dia que només existeix una vegada cada quatre anys. Qui ho sap? Potser descobriré que en dates estranyes com aquesta les lleis internes del món es trabuquen i passen més coses extraordinàries del que és habitual.

Sigui el que sigui seran esdeveniments que -si en trobo algun que m’interessi- a partir de demà dormiran en un raconet del disc dur del meu ordinador coberts pel llençol groc de l’arxiu que es diu precisament així: “Esdeveniments”.

Ai, Déu meu… Qualsevol que llegeixi això es pot pensar que no tinc feina i em podria aplicar aquella dita -que tinc perfectament inventariada, és clar- que afirma que qui no té feina el gat pentina.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!