Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

La paradoxa de Ghisleri (*)

La primera cosa bonica del dimecres 2 de novembre de 2022 seria una treva en els sondatges d’opinió. Fa quatre dies que hem votat i com si res: les enquestes no paren i les dades van canviant. Talment com la paradoxa de Zenó, La recordeu? A primer any de filosofia ens expliquen qui era aquest pensador presocràtic amb les seves teories sobre el moviment. Per exemple: si en una cursa el veloç Aquil·les li concedís un metre d’avantatge a una tortuga no l’atraparia mai perquè, recorregut aquell metre, la tortuga s’hauria mogut algun centímetre. Recorregut aquest centímetre, s’hauria mogut una altra mica fins que la distància entre tots dos seria infinitament petita… però mai igual a zero. Amb els sondatges passa el mateix: proven a fotografiar un electorat que està en moviment. ¿Cap on va? ¿Per qué? ¿Acaba de triar una cosa i ja en vol una altra? ¿Com és això? És una esgotadora dèria per omplir pàgines i minuts en els noticiaris i a les pàgines web on tot s’hi val però, potser per això mateix, un període de repòs li aniria bé a tothom. Deixem els sondatges. Concedim-nos una moratòria. Per un any, almenys. I després parlem-ne. Potser.

(*) Es refereix a Alessandra Ghisleri (vegeu aquí), una especialista en estadística i sondatges que és molt popular a Itàlia per les seves sovintejades aparicions a la televisió.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Com superar un atac de singlot

La primera cosa bonica del divendres 4 de novembre de 2022 és el mètode infal·lible per fer passar el singlot. La primera vegada que, de petit, t’agafa el singlot o no li fas cas o et penses que t’està passant alguna cosa tremenda, gairebé com si et morissis. Aleshores els grans intervenen amb una sèrie de mètodes curatius. El més conegut és el de fer-te un bon ensurt. El més complicat és el de beure a l’inrevés: et quedes xop i continues sentint-te com si et morissis. El sistema que a mi em funciona, indolor i eficaç, és beure un got d’aigua amb un llapis premut entre les dents. S’omple un got amb aigua fins a la meitat o una mica més. Després s’agafa un llapis, preferentment d’aquells de color groc que són els més populars. En desconec les raons, però llapis d’altres colors no tenen la mateixa eficàcia. O si més no això és el que penso. També és important que a la punta no hi tingui cap goma d’esborrar. Per començar es posa el llapis entre les dents i se l’estreny amb força, s’agafa el got i es fa un primer glop. Després, degudament dosificats, els que falten fins que queda buit. Es retira el llapis, es respira profundament i el singlot ha d’haver desaparegut. Segurament hi ha una explicació científica de tot això, però a mi em sembla més fascinant imaginar que, provant i provant, després de cridar ‘Caribú’ al costat d’un salze, de ser colpejat tres vegades al clatell amb un cogombre i altres remeis ineficaços algú, entre 1658 i 1931, va provar aquest i el va escampar. Un ull inexpert és incapaç de trobar la relació entre causa i efecte, però una vegada vaig aplicar aquest mètode a una nena egípcia i me’n vaig sortir. Meravellada, em va preguntar si era un mag. Ho recordo com un moment de gran orgull i felicitat.

(si entreu aquí  -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!