Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

Mirar enlaire

La primera cosa bonica del divendres 28 d’octubre de 2022 és mirar enlaire per adonar-nos del que està passant, no a l’alçada dels nostres peus o de les mans, sinó més amunt. El dimarts passat em va passar una cosa realment estranya. Cap al migdia passejava per la vora del riu amb els ulls mirant atentament enlaire. S’havia anunciat per a aquella hora un eclipsi parcial de sol: una part del cercle quedaria en penombra per la interposició de la lluna. Un esdeveniment poc habitual. Però estava núvol i era molt difícil de percebre. Vaig decidir, mentrestant, observar la gent. Tothom tenia els ulls clavats en el mòbil, abstrets. Vaig pensar que potser llegien notícies sobre l’eclipsi, però quan m’hi vaig fixar resulta que hi havia problemes amb el whatsapp, un eclipsi parcial de la missatgeria, com si diguéssim. Un esdeveniment poc habitual. ¿Però tan rellevant com l’enfosquiment del sol? A força de mirar cap avall hem començat a inventar una meta-realitat i a confondre-la amb la realitat pura. Hi ha gent que mira els partits de futbol a través de Twitter més atenta als comentaris que a les accions del joc. I s’acaben fent una idea precisa sobre uns jugadors que no han vist realment. Això es repeteix en un munt de coses més. La mirada cap avall està empenyent cap avall als qui volen fer-se notar. Proposo que cada matí fem aquest exercici ocular: un, dos, tres… i mirada enlaire.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

El que et falta

La primera cosa bonica del dimecres 9 de novembre de 2022 és aquella que no has fet mai i que et provoca una espècie de recança; una trampa de la qual et pots alliberar.

Com aquell home de 52 anys, viscuts de manera prou satisfactòria. Un matí, caminant per un carrer de Brooklyn, s’atura davant l’aparador d’una botiga que exhibeix taules de surf i té un pensament: ‘Vet aquí una cosa que no he fet mai. I que podria començar a fer. No tinc gaires oportunitats més d’aprendre a cavalcar damunt de les onades, de voltar pel món amb una colla de gent rossa i musculosa en furgonetes pintades de coloraines, de baixar a trenc d’alba a una platja de nom exòtic per esperar l’arribada del vent adequat.’

¿Ho havia desitjat mai? No, perquè si hagués estat així segurament ja ho hauria fet abans. ¿Ho necessitava? Sí. ¿Per què? Senzillament perquè se n’ha adonat massa tard. Mentre contempla la taula té molt clar que no disposa de garatge per guardar aquella andròmina, que transportar-la amunt i avall seria feixuc, que el seu manteniment seria una nosa i que, al capdavall, ves a saber on eren aquelles platges per fer-la servir. Probablement acabaria sent un destorb i es convertiria en la riota d’aquella colla rossa i musculosa. No, no és ‘aquella’ possibilitat el que busca, sinó ‘la’ possibilitat en sí. El que l’ha fet aturar-se davant de l’aparador de Brooklyn és la idea que la vida actua com un embut i que, més enllà del surf, comença a haver-hi moltes coses que no travessarien el pas estret cap al futur.

Massa tard pel surf, però no per moltes altres coses. Fins i tot més divertides. Amb els diners que hauria pagat per la taula compra un bitllet per Cancun, lloga un cotxe i el condueix fins a Tulum on dormirà en una llitera. Quan es desperta té la certesa que contempla el mar, aquell mar exactament, per primera vegada. I que no té cap intenció de fer-hi surf.

(si entreu aquí  -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!