Totxanes, totxos i maons

Un dia dino per motius de feina amb gent de TV3 i aprofito per preguntar-los si comercialitzaran en DVD el “30 minuts” dedicat als assassinats al poble de Tor aprofitant l’èxit del llibre editat per La Campana. Em diuen que de moment no tenen previst de fer-ho i ho deixo escrit aquí. L’endemà, de bon matí, ella ho llegeix.

Un altre dia -una nit, vaja- anem ella i jo al Petit Palau per veure el concert de presentació del darrer disc de Joan Isaac. Entre els cantants convidats per l’amic Joan hi ha Petra Magoni, una mossa que ens deixa impressionats. També ho explico aquí i l’endemà, de bon matí com sempre, ella ho llegeix.  (n’hi ha més)

Després pot passar que s’acosti el meu aniversari i que ella comenci a pensar en “la gira”. Precisament per aquells dies s’escau una oportuna coincidència: un dels nois de casa ha de desplaçar-se uns dies a Milà. “Mira si trobes aquell disc del que parla el pare al Bloc”, li diu. I el noi va a una casa de discos i el troba.

Entremig ella se les manega també per trucar al servei corresponent de TV3 i encarregar un duplicat del “30 minuts” de Tor. Li costa una pasta però no li reca perquè sap que el regal m’agradarà. Després vénen els dies immediatament anteriors a Sant Josep, el meu aniversari, i el ritual de “la gira” comença a desplegar-se. Un dia és un “pin” per a la col·lecció, un altre és l’últim Astèrix, després una camisa i una corbata, una capsa per endreçar llapis i retoladors… la “Musica nuda” de Petra Magoni i la còpia en DVD del programa de Tor. Com no podia ser altrament els meus 56 anys els celebrem amb festa grossa.

Ara, però, està moixa i emprenyada amb TV3 perquè ahir mateix varen tornar a emetre aquell “30 minuts” i avui la Isabel Martí, la competent editora de La Campana, m’ha fet arribar la nova edició del llibre “Tor, tretze cases i tres morts”… amb el DVD que encara no fa tres mesos els meus contactes de TV3 -d’alt nivell, val a dir- em deien que no pensaven autoritzar. “Podien haver-m’ho dit, aquells poca-soltes, que pensaven tornar-lo a emetre quan els vaig encarregar el duplicat”, deia anit mentre s’alçava del sofà i se n’anava al llit sense voler veure ni una imatge del programa. (No cal dir que jo vaig secundar el seu acte de protesta).

I ara explico tot això amb el peculiar impudor que propicia aquesta eina denominada Bloc. Si a algú no li agrada que es foti i no ho llegeixi. De fet, pocs textos he penjat en aquesta bòbila de totxanes literàries que tinguin una destinació tan concreta. Miraré d’expressar-ho de manera coherent amb el suport (allò del mitjà i el missatge de McLuhan): si em dediqués a escriure a la Vikipèdia aquesta història m’aniria perfecta per il·lustrar la paraula “estimar”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!