VIA A VIA

Parlàvem la setmana passada de la pel·lícula La Grosse Caisse i vaig deixar per l’apunt d’avui comentar una curiositat del film. En un moment determinat, el protagonista taral·leja la cançó “Le poinçonneur des Lilas”, considerat el primer èxit (1958) del controvertit cantant Serge Gainsbourg. Aquest quan de jove era usuari del metro, conegué el poinçonneur de l’estació Porte Dauphine, que esdevindria el seu benefactor, ja que canviaria el seu destí de pintor pel de cantant d’anomenada. Anys més tard (1966), Gainsbourg escriuria una nova cançó, una mena de continuació de l’anterior, titulada “Le Fossoyer de Passy-sur-Eure”, que explica els estats d’ànim d’un poinçonnier que treballa a l’estació Porte de Lilas.

En homenatge al cantant, i aquí ve la part més interessant de l’apunt d’avui, es decidí batejar una estació del metro parisenc amb el seu nom. Es tracta d’una prolongació de la línia 11 que s’inaugurarà dijous que ve, 13 de juny. El tram, de sis quilòmetres, s’inicia precisament a Porte des Lilas i inclourà, a més de Serge Gainsbourg, les estacions de Place Carnot (on es podrà enllaçar amb el tramvia), Montreuil-Hôpital, La Dhuys, Coteaux Beauclair (situada a sobre d’un viaducte, a dalt) i Rosny-Bois-Perrier (que permetrà fer correspondència amb la línia 15 i el RER).

No tothom està d’acord amb aquest homenatge en forma d’estació. Serge Gainsbourg (en realitat es deia Lucien Ginsburg) fou un famós però també controvertit artista, parella de dones tan remarcables com Brigitte Bardot o Jane Birkin, amb les quals va enregistrar el seu famós “Je t’aime, moi non plus”, prohibit o censurat pel seu contingut pretesament indecent (era finals dels seixanta i, vist avui, no n’hi havia per tant). El cas és que, més enllà d’aquest disc d’esbufecs i xiuxiuejos, Gainsbourg era un home apassionat i turmentat, però també violent amb les dones, amb tendències pederastes i incestuoses, segons asseguren els qui s’oposen a que segueixi sent recordat. La mateixa Jane Birkin parlava de violència domèstica i d’una relació controladora en un llibre que publicà el 2018.

Les protestes no han estat suficients. Tot al contrari, el (bon) record de Gainsbourg es manté ben viu fins al punt que a la seva tomba del cementiri de Montparnasse els admiradors continuen depositant-hi, a més de flors, bitllets de metro (a dalt) 37 anys després de la seva desaparició.

[Imatges: Viquipèdia, rosnysousbois.fr (foto Bertrand Guigou), tombes-sepultures.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!