VIA A VIA

La vaga de maquinistes de la Renfe d’aquesta setmana ha ocasionat notoris inconvenients als ja de per si soferts usuaris del transport públic. La raó oficial de l’aturada, que ahir va acabar, fou la reclamació d’una millora prestació del servei (freei (freqüències, horaris i tal). Sempre m’ha fet gràcia, és un dir, que per reivindicar millores en un servei públic, els seus treballadors facin exactament el contrari, perjudicar el servei tant com els és possible. Són les vagues diguem-ne modernes: abans es perjudicava el patró (destinatari de la protesta) paralitzant la producció i, doncs, els beneficis; ara es perjudica el ciutadà (qui menys culpa té de la situació) per tal de pressionar l’autèntic responsable. Els col·legues francesos dels maquinistes espanyols (els cheminots), tant funcionaris uns com altres (en el pitjor sentit de la paraula) són uns autèntics especialistes en aquestes pràctiques. Però m’estic allunyant del tema.

No s’ha dit prou, i no puc dir que m’estranyi, que una altra de les raons de la vaga ha estat el rebuig dels maquinistes al traspàs complet de Rodalies a la Generalitat de Catalunya, insinuat com a possible en el marc de les negociacions de la famosa “Taula de Diàleg”. Els sindicats que dominen el sector, amb canina fidelitat al règim de 1978, no volen que els seus treballadors catalans depenguin d’alguna manera d’una administració diferent a l’estatal. Potser tenen por que els facin treballar més i millor, introduint innovacions en la manera de gestionar l’empresa que facin que el servei ferroviari de Rodalies sigui, efectivament, millor del que és (teòrica raó de l’aturada d’aquests dies): dit d’una altra manera, que Rodalies de Renfe acabés essent com Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que no sé si pot ser considerada modèlica però sí notòriament millor que l’altra. A la quantitat de notícies negatives i incidències d’una i altra em remeto. Que realment rera la vaga hi havia un inconfessat malestar per dependre de la pèrfida administració catalana ho demostra que el seu acabament sobtat ha coincidit amb declaracions del govern central refredant el possible compromís de traspàs de Rodalies. Vaja, que donde dije digo…

Que el servei de Rodalies català (i els de la resta de l’estat intueixo que també) necessita una urgent i important reforma és cosa sabuda. Pretendre que amb una vaga de pocs dies fastidiant encara més els pobres viatgers s’aconseguiran millores palpables és d’una gran ingenuïtat. El que necessiten aquests serveis concrets són dues coses: una forta inversió en estructures i una molt més bona gestió, a través d’una empresa més moderna i propera al territori: ni l’Estat gasiu accedirà al primer, ni l’Estat centralista permetrà el segon. La solució al problema, tots la sabem. Comença per i.

[Imatge: rac1.com; foto Alejandro García, EFE]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!