VIA A VIA

¿Com n’hauríem de dir, de l’afecció als trens, als metros, als tramvies…? Perquè, si no vaig errat, no existeix cap terme normatiu que satisfaci la necessària definició del concepte. Jo vaig proposar fa anys un mot d’allò més rebuscat i pedant per designar la ciència o conjunt de coneixements sobre el tema que ens ocupa: “sidirodromologia” (del grec σίδερο, ‘ferro’, δρόμος, ‘via’, i λόγος ‘estudi’), però no crec que tingui gaire recorregut; en tot cas, en deixo constància. No obstant, els darrers dies he llegit a les xarxes una nova paraula ben senzilla que m’ha agradat: “ferrofília”. Ha sorgit com a esplèndida definició de les mostres d’estima i respecte per l’acomiadament dels darrers trens de la sèrie 2000 del metro de Barcelona (a l’esquerra). Fou ahir quan aquests combois van efectuar el seu darrer servei a la línia 3, gairebé 32 anys després de la seva estrena (curiosament el 27 de juliol de 1992, dos dies després del començament dels jocs olímpics). Eren els primers vagons de l’estat en forma de cuc, és a dir units els uns als altres, que permeten transitar-hi lliurement per l’interior i per tant faciliten una millor distribució del passatge. Els seients foren dissenyats per Miquel Milà (de la família Milà, de la Pedrera). El nombrós públic desplaçat per assistir, entre l’interès i la nostàlgia, entre la curiositat i l’emoció, a l’acomiadament dels trens ha estat objecte de certs menyspreus o incomprensions a les xarxes, com si aquesta afecció a tot el que tingui rodadura metàl·lica o “ferrofília”, que tants compartim, fos pròpia de nens petits o de jubilats. Doncs bé, és de destacar l’interès de la gent jove (a dalt) a l’acomiadament d’ahir i això cal posar-ho en valor pel què té de simptomàtic.

Si existeix la “ferrofília” (senyors de l’Institut, admeteu el mot al diccionari, si us plau!), per força i per desgràcia també hi ha d’haver una “ferrofòbia”. En el temps de fòbies generalitzades a maneres de ser, de fer, de pensar, d’estimar o de vestir, ¿per què no haurien d’existir individus o grups contraris al transport guiat, sigui per motius ideològics o simplement econòmics? Tots sabem que sí que hi són, i no em refereixo als versos lliures que ahir, a còpia de comentaris a les xarxes socials miraven per sobre l’espatlla els entusiasmats espectadors de la darrera volta d’honor dels 2000, sinó a personatges molt més poderosos i perillosos. Em refereixo, per exemple, a l’actual alcalde de Salou, que després d’aconseguir eliminar el pas dels trens per la seva turística població, i després d’apressar-se, com si li anés la vida, a retirar les vies del centre urbà, ara es disposa a enderrocar l’estació (a la dreta, imatge antiga). Tota una mostra de “ferrofòbia” contumaç que suposo que no mereix cap tractament terapèutic però sí el rebuig i condemna d’aquest modest blocaire, un de tants “ferrofils” que poblen el nostre país.

[Imatges: @metro3000, @culturadetren, travelerdrawer.blogspot.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!