VIA A VIA

El passat dia 31 saltaren les alarmes al transport de rodalies de Tòquio. Un jove de 24 anys, vestit amb camisa verda i tern morat, tingué els seus particulars minuts de glòria. Per la data que era i la disfressa, que recordava el personatge cinematogràfic del Joker, podia semblar que estava de celebració de Halloween (la plaga també ha arribat al Japó, clar) però no: armat amb un ganivet terroritzà els viatgers, que fugiren cames ajudeu-me vagó avall fins poder escapar per les finestres i accedir a l’estació. L’individu provocà un petit incendi i, el pitjor de tot, 17 ferits, un d’ells de gravetat. Finalment fou localitzat i detingut per la policia. El van trobar tranquil·lament assegut, fumant-se una cigarreta i, per tota explicació, justificà l’enrenou perquè volia ser sentenciat a mort. Com un llum de ganxo, ja es veu.

El succés es produí a la línia Keio (esquerra, comboi), que no és del metro, com s’ha dit, sinó d’un tren de rodalies que uneix l’estació central toquiota de Shinjuku amb Keio-Hachioji, a 38 quilòmetres de la capital nipona. L’estació on quedà aturat el tren (on els viatgers van haver de saltar per les finestres al no obrir-se portes i comportes de seguretat) fou Kokuryo, que potser pel fet de ser subterrània ha induït a pensar que formava part del metro. La línia Keio és una de les més concorregudes de la xarxa, un tòpic sense confirmar que es repeteix cada vegada que es produeix un atemptat, però en aquesta ocasió és veritat. Segons llegeixo, la freqüència de pas és de prop d’un tren cada minut, de manera que s’està estudiant instal·lar quatre vies en alguns trams. Per acabar-ho d’adobar, la línia és coneguda per la gran quantitat de passos a nivell, que provoquen que les barreres per als cotxes estiguin abaixades quaranta minuts de cada hora. No ens ha d’estranyar, si cada minut passa un comboi. Sembla que les autoritats japoneses, tan diligents en tantes coses, aviat hi posaran remei.

L’animalada del Joker asiàtic ha portat fugaçment a l’actualitat l’atemptat terrorista que patí el metro (ara sí) de Tòquio conegut com “del gas sarin”. El 20 de març de 1965, un grup denominat Aum Shinrikyo deixà anar aquesta perillosa substància en cinc trens de tres línies (Chiyoda, Marunouchi i Hibiya). Abandonaren uns paquets tot foradant-los amb paraigües perquè el gas, altament volàtil i mortal en dosis minúscules, afectés el màxim de gent possible. El balanç fou de 13 morts i 6.000 ferits, un miler dels quals amb problemes de visió. Aum Shinrikyo (“Veritat Suprema”) era una secta (actualment succeïda per un grup denominat Aleph, que condemna els atemptats) fundada per Shoko Asahara (dreta), un peculiar guru, que practicava un sincretisme entre cristianisme i budisme (Aum correspon a l’om budista que tots coneixem) i que arribà a tenir 40.000 seguidors a tot el mon. Els atemptats al metro de Tòquio i a la ciutat de Matsumoto (uns anys abans, també amb 13 morts) determinaren la seva persecució i l’execució de 13 dels seus dirigents. És curiós com el número 13 es repeteix fins a tres vegades en el criminal currículum d’aquest grup.

Els metros i els ferrocarrils regionals son especialment vulnerables pel que fa a possibles atemptats. Les seves característiques en fan un escenari idoni: concentració de viatgers en vagons i passadissos, innombrables racons on dipositar explosius, absència de controls policials… Tot i així, el nombre d’incidents d’aquest tipus és afortunadament prou baix (o no ens n’assabentem, que també podria ser). Hom no s’imagina un desplegament de mesures de seguretat similars a les dels aeroports, però vés a saber què ens depara el futur…

[Imatges: sandiegored.com; Wikipedia; criminalia.es]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!