VIA A VIA

El 2016 vaig publicar en aquest bloc dos apunts sobre les inscripcions al Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO: aquí i aquí. De llavors ençà, la llista es va actualitzar el 2021 amb la incorporació del Ferrocarril Transiraní, una monumental infraestructura les obres de la qual fa gairebé cent anys que s’iniciaren.

La xarxa ferroviària del Transiraní uneix el nord-est amb el sud-est de l’Iran, des de les ribes del mar Caspi fins a la costa del golf Pèrsic, travessant dos massissos muntanyosos i un gran nombre de rius, altiplans, boscos i planes, així com quatre zones climàtiques diferents. La seva construcció va començar el 1927 i va finalitzar el 1938. La planificació i l’execució dels seus 1.394 quilòmetres de vies fèrries va ser el resultat d’una fructífera col·laboració entre el govern iranià i 43 contractistes d’obres públiques de molts països. Aquest ferrocarril es destaca tant per les grans dimensions com per la magnitud de les obres d’enginyeria que va caldre realitzar per superar els obstacles presentats pels terrenys abruptes i altres accidents geogràfics. Per a la seva construcció va caldre cavar enormes rases en algunes zones muntanyoses, i en altres terrenys més abruptes va ser forçós construir 174 ponts de grans dimensions i 186 més petits (a dalt), així com perforar 224 túnels, onze dels quals van haver de construir-se en espiral. A diferència d’una gran part dels projectes ferroviaris de l’època, la realització del Transiraní es va finançar amb el producte d’impostos nacionals per evitar així la intervenció d’inversors estrangers i el control ulterior del ferrocarril.

La imatge de dalt és de la inauguració de la línia. Com a curiositat, s’hi veu el llavors xa de Pèrsia, Reza Shah, comprovant la puntualitat del tren amb el seu rellotge de butxaca. El noi somrient de la dreta no és altre que el seu fill, el futur xa Reza Palhevi.

[Informacions i imatges: whc.unesco.org, Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!